Encara no havia el rei Salomó arribat a l’edat de quaranta-cinc anys, i la fama de la seva saviesa, de la seva bellesa, de la grandesa de la seva vida i de la sumptuositat del seu palau ja s’havia escampat lluny de les fronteres de Palestina. Per Assíria i per Fenícia, per l’Alt i pel Baix Egipte, des de l’antic Tabriz fins al Iemen, des d’Ismar fins a Persèpolis, i a les ribes del mar Negre i a les illes del Mediterrani, amb admiració pronunciaven el seu nom, car no hi havia en aquells dies cap altre rei a ell semblant. -- El relat "Sulamita", d'A. I. Kuprín, en traducció directa de l'original al català, està inclòs en el número 42 de "La Lluna en un Cove".
No s’estava el rei de cap cosa que els seus ulls desitgessin, i mai no negava al seu cor cap joia. Set-centes dones tenia, i tres-centes concubines, sense comptar les esclaves i les ballarines. I Salomó, amb el seu amor, encisava totes elles, perquè Déu havia posat a dins d’ell una font inesgotable de passió, més forta que la de qualsevol altre mortal. Estimava les hitites, de blanca cara, ulls negres i llavis rojos, per la seva fulgurant, momentània bellesa, la qual tan aviat i meravellosament floria com tan aviat també marcia, així com li passava a la flor del narcís; les filistees, morenes, altes, ardents, amb els cabells rinxolats, les quals d’habitud portaven dringaires polseres, cèrcols d’or sobre les seves espatlles i encara anelles als turmells, enganxades amb fines cadenetes... -- El relat "Sulamita", d'A. I. Kuprín, en traducció directa de l'original al català, està inclòs en el número 42 de "La Lluna en un Cove".
Abans d’introduir Sulamita a dins de la piscina, les joves serventes havien abocat aromàtiques essències, i l’aigua havia quedat d’un to blanc blavós, i mostrava les iridescències pròpies de l’òpal lletós. En desvestir Sulamita, les esclaves la van observar amb admiració, i nua la van acostar a un dels miralls. Ni la més mínima imperfecció es podia trobar sobre aquell cos daurat, com un fruit morè que els suaus cabells d’or, com rajos solars, havien madurat. Ella, però, mirant-se nua reflectida a l’espill, es va enrogir i va pensar: ‹Tot això és pera tu, rei meu› ~ Va sortir fresca de la piscina, tota perfumada per aquella aigua que ara li havia quedat sobre el cos en forma de gotes tremoloses. Les esclaves van posar-li a sobre una curta túnica blanca del més fi lli egipci, i a sobre un quitó d’un preciós bissus de Sargó, d’un daurat tan brillant que la tela semblava feta amb rajos de sol. Van calçar-li els peus amb unes sandàlies roges de pell de cabrit jove, li van eixugar els rínxols flamígers i els van entrellaçar amb un enfilall de perles negres. Li van posar als canells dringaires polseres. ~ D’aquella faiçó es va presentar ella davant de Salomó, i el rei va exclamar ple d’alegria: «¿Qui és aquesta que s’aboca com l’aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol? Oh, Sulamita, la teva bellesa és més terrible que els esquadrons amb els estendards desplegats. Set-centes dones he conegut, i tres-centes concubines, i un sensfí de noies, però tu ets l’única, la meva estimada. Et veuran les reines i et lloaran; s’inclinaran davant teu les concubines; per totes les dones de la terra seràs afalagada» -- El relat "Sulamita", d'A. I. Kuprín, en traducció directa de l'original al català, està inclòs en el número 42 de "La Lluna en un Cove".
