dimecres, 15 d’agost de 2012

El Rayo, de Cónrad Freixe

El Rayo, de Cónrad Freixe. Però és que aquest és el seu nom: Rayo, tal qual. I és curiós que li diguin així. En principi, el ¨rayo¨, el llamp, es caracteritza per la seva fulgurant, inaudita rapidesa. És una espurna gegant (o petita, si ens ho mirem a escala còsmica) que, com totes les espurnes, es produeix i es propaga a la velocitat de la llum. I el cas és que el Rayo, de veloç, no és que en sigui especialment. Bé, sí, potser és veloç a la seva manera... tampoc no voldria jo desacreditar el pobre animal, però és que corre d’una manera estranya, o almenys a mi m’ho sembla. Això, quan corre, és clar, perquè heu de saber que no sempre pot: ni córrer, ni anar a pas lent, ni respirar l’aire fresc del carrer ni banyar-se en la llum del sol. El Rayo passa moltes, moltíssimes hores tancat en una cotxera. La qual, per cert, no té cap finestra ni cap lluerna ni cap conducte de ventilació. Tancat allà dins, en la trista foscor angoixant d’una cofurna polsosa, bruta en part pels seus propis excrements. Ja veieu que la història del Rayo no comença bé, però això és el que hi ha, i jo no puc sinó cenyir-me als fets reals i verídics que constate tots i cadascun dels dies des del balcó de casa meva. -- El relat "El Rayo", del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs dins del número 41 de "La Lluna en un Cove".