dimarts, 14 d’agost de 2012

El conseller secret, d'A. P. Txékhov

A començaments d’abril de 1870, la meva mare, Klàvdiia Arkhipovna, vídua d’un tinent, va rebre de Peterburg una carta del seu germà Ivan, conseller secret, en la qual, entre altres coses, hi havia escrit: «El mal del fetge cada estiu m’obliga a viure fora del país; ara mateix, com que no tinc a la meva disposició diners suficients pera viatjar a Marienbad, és molt possible, cara germana, que vagi a passar amb tu aquest estiu, allà al teu Kotxuevko...» Havent llegit la carta, la meva mare va empal·lidir i va començar a tremolar de dalt a baix, mentre en la seva cara apareixia una expressió que barrejava alegria i tristesa. Plorava i reia al mateix temps. Aquesta baralla del plor i del riure sempre m’ha recordat el pampallugueig i la crepitació d’una espelma encesa que sigui ruixada amb aigua. ~ Havent llegit la carta una altra vegada, ens va convocar a tots els de casa i, amb una veu entretallada a causa de l’agitació, va començar a explicar-nos que, de germans Gundassov, n’hi havia hagut quatre: un que havia mort quan encara era petit; un altre que havia marxat a servir a l’exèrcit i que també havia mort; un tercer que era actor, dient això sense cap intenció d’insultar-lo; i un quart que... «Ha arribat molt lluny –va dir la mare entre sanglots–. És el meu germà, hem crescut junts, i tanmateix estic tota tremolosa... És conseller secret1, ¡un general! ¿Com es suposa que l’he de rebre? Sóc una dona sense formació, jo, ¿de què podré parlar amb ell? ¡Quinze anys fa que no l’he vist! Andriúxenyka –va dir dirigint-se a mi–, ¡alegra’t, beneitonet! ¡Això Déu t’ho envia pera felicitat teva!» ~ Després d’haver estat informats sobre els detalls de la història dels Gundassov, es va aixecar a la finca una agitació com la que jo estava acostumat a veure tan sols abans de Nadal. Només van restar-ne escàpols el tros de cel que teníem a sobre i l’aigua del rierol que discorria prop de la casa; la resta tota va ser sotmesa a una acurada neteja, a un escrupolós rentat, i a una convenient ornamentació. -- Aquest és un petit fragment del relat "El conseller secret", d'A. P. Txékhov, per primer cop en traducció al català i presentat en exclussiva per als lectors de "La Lluna en un Cove". Està inclòs dins del número 41.