Correspondència de tres amigues, de Klàvdiia V. Lukaxévitx. Us presentem la primera de les dues traduccions que incloem en aquest número. K. V. Lukaxévitx és una autora russa de literatura infantil i juvenil de la segona meitat del segle XIX, primer terç del segle XX. Hem considerat interessant publicar aquest relat per diversos motius: en primer lloc, pel joc literari plantejat amb l’estructura de la narració, desenvolupada a través de la reproducció de les cartes de les tres amigues; en segon lloc, per la representació que s’hi fa de les tres capes socials: rics, pobres, i, entre tots dos, una classe intermèdia de petits propietaris que, segons el relat, tindria un cert pes social a l’època i vindria a actuar una mica com a agent cohesionador, si es vol dir així. És un text de 1901, i, per tant, anterior a la Primera Guerra Mundial i anterior també als fets revolucionaris que van capgirar els ordres socials en aquella part de món. De fet, hem d’observar que, després de tots els avatars esdevinguts a Rússia al llarg del temps transcorregut d’aleshores ençà, aquesta classe intermèdia, segons tots els indicadors, ha desaparegut per complet, o ha quedat a uns nivells realment poc significatius, actualment. D’altra banda, resulta també interessant el possible efecte depuratiu que pugui tenir la lectura d’un text que ens fa tornar a la infantesa més innocent, on tenen cabuda valors com l’amistat sincera, l’amor per la naturalesa, pel treball i per les coses senzilles, la gratitud, l’optimisme, i l’empatia i la tendresa femenines. Ja ens va bé depurar de tant en tant les nostres ments amb un text senzill i tendre, ¿no? Més informació
