El meu nom és Rafel Marco i sóc nascut a Santa Pola fa ja gairebé quaranta anys (1972). Ara en fa vuit que visc a Vilafranca del Penedès. Vam ‹emigrar› per qüestions de treball, i per gust personal també, ¿per què no dir-ho? Sóc filòleg català i intento guanyar-me la vida fent de traductor i revisor, especialitzat en textos científics i, més en concret, en medicina. Traduir per a mi ha estat una activitat natural des de molt petit, com per a molta altra gent de la nostra generació, ja que les meves lectures —era un lector impenitent de petit— eren en castellà; i no vaig començar a llegir en català, i a tenir consciència que era una llengua de cultura, fins que tenia uns divuit anys. Ja fa temps que m’interessen molt més els clàssics que no pas les novetats editorials, però de tant en tant també faig un pensament i llegeixo Murakami, Sànchez-Pinyol i altres. El fet d’escriure és paral·lel al fenomen lector. Em recordo sempre omplint llibretes que després ma mare s’encarregava de llançar a les escombraries. I ja m’estava bé, perquè així ningú no llegiria aquells contes dolents. Ara començo a perdre la vergonya i em faria gràcia que altres persones me’ls critiquessin. En "La Lluna en un Cove" (núm. 33) m'han publicat el relat "L'illa evanescent".
diumenge, 6 de novembre del 2011
Rafel Marco
El meu nom és Rafel Marco i sóc nascut a Santa Pola fa ja gairebé quaranta anys (1972). Ara en fa vuit que visc a Vilafranca del Penedès. Vam ‹emigrar› per qüestions de treball, i per gust personal també, ¿per què no dir-ho? Sóc filòleg català i intento guanyar-me la vida fent de traductor i revisor, especialitzat en textos científics i, més en concret, en medicina. Traduir per a mi ha estat una activitat natural des de molt petit, com per a molta altra gent de la nostra generació, ja que les meves lectures —era un lector impenitent de petit— eren en castellà; i no vaig començar a llegir en català, i a tenir consciència que era una llengua de cultura, fins que tenia uns divuit anys. Ja fa temps que m’interessen molt més els clàssics que no pas les novetats editorials, però de tant en tant també faig un pensament i llegeixo Murakami, Sànchez-Pinyol i altres. El fet d’escriure és paral·lel al fenomen lector. Em recordo sempre omplint llibretes que després ma mare s’encarregava de llançar a les escombraries. I ja m’estava bé, perquè així ningú no llegiria aquells contes dolents. Ara començo a perdre la vergonya i em faria gràcia que altres persones me’ls critiquessin. En "La Lluna en un Cove" (núm. 33) m'han publicat el relat "L'illa evanescent".
