Em dic Josep M. Rovira i Escardó, i vaig néixer l’any 1963 a Barcelona. Si bé sóc diplomat en magisteri, no he exercit mai aquest ofici. A l’octubre de 2009 vaig començar a escriure com a teràpia. La raó no va ser una altra que la fotuda crisi. Malgrat que sempre he estat un lector compulsiu, mai, mai no havia escrit res, llevat de la carta als Reis Mags. Tot i això, vaig començar una novel·la que, a dia d’avui, compta amb sis-centes pàgines. Donat que porto temps barallat-me amb el segon esborrany (per a mi, la part més feixuga d’escriure és la correcció o reescriptura), de tant en tant escric un relat curt com el que ara us envio per a esvair-me una mica de la feinada que representa polir una obra tan llarga. A “La Lluna en un cove” m'han publicat el relat "La meva màquina del temps" (núm. 33), i "Les ulleres d'en Chapman" (núm. 38).
diumenge, 6 de novembre del 2011
Josep Maria Rovira
Em dic Josep M. Rovira i Escardó, i vaig néixer l’any 1963 a Barcelona. Si bé sóc diplomat en magisteri, no he exercit mai aquest ofici. A l’octubre de 2009 vaig començar a escriure com a teràpia. La raó no va ser una altra que la fotuda crisi. Malgrat que sempre he estat un lector compulsiu, mai, mai no havia escrit res, llevat de la carta als Reis Mags. Tot i això, vaig començar una novel·la que, a dia d’avui, compta amb sis-centes pàgines. Donat que porto temps barallat-me amb el segon esborrany (per a mi, la part més feixuga d’escriure és la correcció o reescriptura), de tant en tant escric un relat curt com el que ara us envio per a esvair-me una mica de la feinada que representa polir una obra tan llarga. A “La Lluna en un cove” m'han publicat el relat "La meva màquina del temps" (núm. 33), i "Les ulleres d'en Chapman" (núm. 38).
