dilluns, 28 de febrer de 2011

Valter i Griselda, Giovanni Boccaccio (dins del núm. 25 de La Lluna en un Cove)

Valter i Griselda
Giovanni Boccaccio
Amb versió llatina de Petrarca i arromançament al català de Bernat Metge

(Fragment): En Itàlia hi ha una província ornada de molts notables castells i viles, apellada lo Marquesat de Saluça, de la qual era marquès un molt noble baró anomenat Valter, jove, bell i molt graciós, no menys noble de costums que de llinatge, i, al capdavall, en totes les coses molt insigne; tret del fet que, content de tot allò que Fortuna li havia donat, no curava de l'esdevenidor, i trobava tan gran plaer en la cacera que menyspreava totes les altres coses que havia de fer. I especialment es despreocupava de prendre muller, de la qual cosa els seus vassalls i sotmesos estaven molt dolguts i despagats. Els quals, com que ja feia molt que ho sofrien, van anar ensems al dit Valter, i un d'ells, ja fos perquè era de major autoritat, o perquè tenia més bell parlar, o perquè tenia major privadesa amb el seu senyor, va dir-li així:
«Molt noble marquès, la teva humanitat ens dóna audàcia i gosar per tal que, tota vegada que els fets ho requereixin, amb devota confiança parlem amb tu, i així, doncs, les voluntats que tots tenim secretes en els nostres cors, la meva veu notificarà a les teves orelles; no pas perquè jo tingui algun interès particular en això, sinó perquè tu, segons que per molts indicis i senyals has sovint provat, mostres i reputes que jo et sóc molt car davant de tots els altres. Així, doncs, com que totes les teves coses ens plauen i ens han tostemps plagut, per tal que puguem jutjar que som tan benaventurats com tan gran senyor tenim, i que nostra bonaventura sigui en l'esdevenidor molt més gran que no pas la dels nostres veïns, et supliquem humilment que vulguis prendre muller, i que això vulguis fer-ho com més aviat millor, car los jorns se'n van i volen fort lleugerament. I encara que tu siguis en la flor de ton jovent, la vellesa, tanmateix, ensegueix aquesta flor; la mort és pròxima a tota edat: tothom igualment ha de morir, i l'hora és incerta. Que et plagui, doncs, oir les pregàries d'aquells que no menysprearien els teus manaments...


Valter i Griselda, de Givoanni Boccaccio, forma part del número 25 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número