Girona: breu itinerari per una ciutat màgicaEmili Gil
(Fragment): Just a la cantonada de la plaça del Vi amb el carrer de Ciutadans, si alcem una mica el cap veurem sense dificultat una petita cara en relleu. És en Banyeta, que ens saluda, que ens observa, que ens diu: «¡Hola! ¡Sóc aquí!». L'edifici on està inserida la petita figura va ser la seu dels Templers a la ciutat... ¿Possibles referències a Baphomet, que ha romàs present a través del temps? També es diu que, temps era temps, quan es feia mercat a la plaça del Vi, en aquesta cantonada hi posava la paradeta un esca-nyapobres, que deixava diners a uns rèdits molt elevats. Es veu que l'usurer era tan injust que va rebre alguna mena de càstig diví, ja que la seva cara va aparèixer, reduïda i convertida en pedra, precisament on posava la parada. Popularment es rumoreja que qui toca el nas amb el nas d'en Banyeta queda lliurat de tots els deutes pendents (morals i econòmics).
Continuem pel carrer de Ciutadans, plaça de l'Oli (pels noms suposo que ha quedat clar que aquesta era la zona gremial de la ciutat)... Enfilem el carrer de la Força, que podem considerar porta del Call, amb tot el passat cabalístic que conté. El barri és un dèdal de carrers empedrats, estrets i costeruts, un dels centres més importants d'estudis cabalístics d'arreu d'Europa. Es diu que algunes nits se senten uns planys inintel.ligibles però impressionants que la tradició atribueix al fantasma de la Tolrana, una dona jueva que va ser degollada a la Torre Gironella el 17 de setembre de 1391, per motius que s'ignoren. També s'han sentit plors i laments esgarrifosos als entorns de l'actual Passeig Arqueològic i les zones properes al monestir de Sant Pere de Galligants. Curiosament, la primera persona jueva documentada a Girona, l'any 963, és una dona anomenada Doucerella. Tot i que el nom més conegut de la Càbala de la ciutat sigui el de Isaac el Cec, la veritat és que ell mai no hi va viure, a Girona. Els seus deixebles sí, i també el seu nebot. Qui també va trepitjar aquesta terra va ser Moisès-ben-Nahmàn, més conegut pels cabalistes com a Nahamànides, i entre els cristians com a Bonastruc Saporta. En aquesta teranyina de carrerons sembla que pugem a la lluna, a la pròpia lluna interior, és a dir: que davallem als abismes foscos del nostre interior on tot és pau, harmonia. Música, música és el que transmet el laberint costerut, petri, mut i dansant del barri del Call, perquè Girona també és melodia. I, de sobte, des d'una cantonada inesperada apareix un gat negre que ens mira fixament amb els seus ulls mig grocs i mig verds...
Girona: breu itinerari per una ciutat màgica, d'Emili Gil, forma part del número 25 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu la revista i us l'enviem a casa. Comprar aquest número
