Recta final de l’estiu, i nou número de “LLEUC”: el 56. En aquesta ocasió us presentem, en bloc, els darrers capítols i l’epíleg de la novel·la que des de fa uns mesos ens ha estat acompanyant: “La neu fosa”, de la jove escriptora Maria Guasch, sobre la qual, per cert, hem rebut recentment la notícia que aviat publicarà la seva segona obra narrativa de ficció sota el segell d’una editorial catalana. Enhorabona, per tant, a Maria, i moltes gràcies pel regal que ens ha fet a “La lluna en un cove” amb l’oportunitat de poder fer arribar als nostres lectors i subscriptors el seu primer, magnífic, treball narratiu. Des d’aquestes línies li desitgem nous èxits i nous projectes tan reeixits com el primer. ~ Pel que fa a la secció de relats d’aquest número, pareu esment perquè la cosa ve carregada. Tenim el plaer de presentar-vos en primer lloc una nova escriptora que ens envia des de Llucena (comarca de l’Alcalatén) un text entranyable i emotiu que reflexiona al voltant d’aquesta petita localitat d’interior. El text porta per títol “Batec de l’adéu”, i el signa Emma Zafón. A mig camí entre la memòria i la crítica, el text d’aquesta jove llucenera, que per cert és periodista i actualment fa de directora general de “Matarranya Ràdio”, barreja hàbilment paisatge i història personal, una història vinculada estretament amb un poble que, com diu ella mateixa, «llueix una mal dissimulada por a la despoblació [...] clar exemple de l’èxode rural al qual ens ha condemnat aquesta vida d’esperit esnob i d’il·lusions lligades a les llànties d’un BMW. No obstant això, resistim perquè ens agrada resistir. Perquè ens agrada recórrer els carrers que ens van raspar els genolls de xicotets» ~ Marc A. Espinós, antic col·laborador de la revista, ens envia en aquesta ocasió un text que estem segurs que farà parlar a més d’un i farà callar a més d’un altre. Incisiva i mordaç crítica, en especial sobre un personatge que ell anomena ‹superprogre de províncies›, retratat en aquest text com un subjecte dedicat a enarborar banderes en les quals no creu realment, però que s’han convertit d’alguna manera en un ‹modus vivendi› pera ell. “La superprogre de províncies” és un text que prova de desemmascarar un determinat tipus de sociata marejat que ha vist en les ideologies vinculades amb la dimensió sexual de la persona humana una sortida ‹electoralment rendible› després del fracàs absolut de les polítiques d’esquerres clàssiques. Tanmateix, ningú no escapa a la crítica mordaç d’Espinós: presidents d’instituts d’estudis comarcals, directors de periòdics locals, encarregats de l’oficina de promoció lingüística, editorets de pa sucat amb oli... Si formeu part d’algun d’aquests gremis, més val que no llegiu aquest relat. ~ Blai Domènech ens envia un conte breu, basat, segons sembla, en una història real: “L’anècdota del iogurt”. Incomoda des de la primera línia, i no pot sinó provocar una reflexió, gran o petita, segons el gust del propi lector. ~ Juglans Regia aporta un original punt de vista sobre els “Límits de velocitat”, un text motivat per un fet que, segons diu el propi autor, «molt bé podria haver acabat en tragèdia» ~ Jordi Serret, des d’Andorra, reflexiona sobre “El bigoti de Trautmannsdorf”, un divertit assaig sobre els duels que en segles passats els homes d’honor duien a terme per tota Europa, amb conseqüències nefastes. ~ Tot just després, iniciem l’apartat de traduccions amb tres peces a destacar. Per una banda, “Sobre l’edat mitjana”, de N. V. Gógol, molt notable i amè tractat, que comença dient: «Mai la història de la humanitat no pren tanta importància i significació, mai no mostra tanta quantitat de fenòmens individuals com en l’edat mitjana. Tots els esdeveniments del món, en acostar-se a aquests segles, després d’una llarga immobilitat, flueixen amb especial rapidesa, com envers un remolí, un vòrtex esvalotat, i, girant en ell, muden, reneixen, en surten en forma de fresques onades. En aquests segles es va esdevenir una enorme transformació del món sencer; representen un nus que uneix l’antigor amb la nova era» Però atenció perquè no és un text només pera aquells a qui agrada en especial la història; qualsevol lector trobarà en aquest excel·lent assaig una visió global, un resum molt encertat d’una època complexa i fascinant. ~ En el terreny del relat de ficció pròpiament dit, tenim “Victòria”, d’A. I. Kuprín, una història d’amor impossible que comença amb una tempesta d’estiu, i “A casa”, d’A. P. Txékhov, una peça curiosa i molt amena que escenifica un conflicte entre un pare i un fill petit que ha estat enxampat fumant en la casa. Ni exhortacions, ni prohibicions, ni càstigs, ni referències explícites als perills pera la salut que implica fumar, no semblen fer efecte en el petit Serioja. Tanmateix, el seu pare, finalment, trobarà una manera enginyosa pera fer que deixi de robar-li els cigars que guarda en el seu escriptori... El conte és molt adient, sobretot en aquesta època en què hi ha hagut tanta polèmica al voltant del tabac. Senyors i senyores, ¡era ben fàcil! ¡La solució la tenia Txékhov! ~ I bé, aquestes són algunes de les coses que trobareu en aquest número 56 de “LLEUC”; n’hi ha més, però us deixem que les descobriu pel vostre compte, si voleu, és clar. Per cert, tingueu en compte que de cara a la tardor estem preparant un especial de la revista que estem segurs que trobareu molt adient... Però no us avancem res, de moment. ¡Fins aviat!
