Realment són tantes les coses que hauríem de dir en aquesta “Benvinguda”, i tan poc l’espai que ens ha quedat, que el redactor d’aquestes línies es veu incapaç de condensar-ho tot i fent-ho, a més, de manera que quedi una presentació acceptable. Onze són les peces que incloem en aquest número de “LLEUC”, el 55. Això, comptant les seccions habituals, de les quals una d’elles finalitza amb el present número. Es tracta de “Pel país de l’Ussuri”, de V. K. Arséniev, que ens ha acompanyat durant quatre números d’aquesta revista literària. Després de patir un fort soscaire vora el llac Khanka, els protagonistes d’aquesta història d’aventures tornen a Vladivostok, on descansaran una mica durant una temporada, abans de reprendre el proper viatge. ~ En l’apartat de relats, us oferim en aquesta ocasió un ampli i variat repertori de peces, com sempre, seleccionades amb cura. En primer lloc, Albert Rubio s’estrena en la nostra revista amb “La casa sense parets”. Amb una nota enviada a la redacció, l’autor ens diu: «Una festa en la casa sense parets representa el final de l’estiu d’una època en la vida del protagonista» ~ L’escriptor Jordi Serret debuta igualment en “LLEUC” amb un relat tan breu com divertit: “Balada a un paranoic”. ~ Juli Vert, antic col·laborador, del qual feia temps que no sabíem res, ens envia “Mirall mental”. Tenint en compte les obres que anteriorment ha publicat aquest autor, podeu fer-vos una idea (o no) del tipus de narració que ens ofereix en aquesta ocasió. ~ Com a novetat, us presentem una petita obra teatral en un sol acte: “Tarda de videoconsola”, del jove sainetista (tal com es defineix el propi autor) Marcel·lí Ridaura. ~ En l’apartat de traduccions, no són poques les propostes que us oferim. Per una banda, “Escultura, pintura i música”, de N. V. Gógol, un interessant assaig sobre aquestes disciplines artístiques. Els amants dels gats i dels animals en general, trobareu motiu de satisfacció en “Iu-iu”, d’A. I. Kuprín. Però, potser, en l’apartat de relats traduïts, el ‹plat fort› (si ens és permès de dir-ho així) d’aquest número sigui “L’urpa de mico”. El traductor, Carles Llorach, ens envia una nota pera introduir-lo. Diu així: «“L’urpa de mico”, que és com hem traduït “Monkey’s Paw”, és el conte més conegut de William Wymark Jacobs (1863-1943), fill d’un estibador de l’East End londinenc, escriptor anglès dedicat sobretot als relats curts de to humorístic i de terror. Els seus llibres de contes més famosos són “The Lady of the Barge” (“La dama de la barca”) i “Many Cargoes” (“Moltes càrregues”). També és autor de novel·les, com “The Skipper’s Wooing” (“El festeig del capità”). Va publicar molts dels seus relats a la revista “Idler”, dirigida per Jerome K. Jerome, i es va merèixer el reconeixement de P. G. Wodehouse. En general, la crítica el considera un autor ‹popular›, i, per tant, allunyat del que podríem anomenar ‹literatura ‹culta››, però ens inclinem a pensar que, com sempre, es tracta d’una qüestió de modes i que només li cal esperar que el vaivé dels gustos torni cap a ell pera que trobi el seu moment entre el públic i les editorials. “L’urpa de mico” està considerat un conte macabre pel terror i suspens que traspua, però pensem més aviat que es tracta d’un conte trist d’amor maternal. L’argument: Una urpa de mico, suposadament capaç de concedir tres desitjos, va a parar casualment a mans d’un matrimoni d’ancians amb un sol fill... Però no n’explicarem res més: fixeu-vos, però, com de ben travat que està el final» Així doncs, quedeu avisats: conte clàssic de terror, per als amants del gènere. ~ El número inclou com sempre un nou capítol d’“Anna Karènina”, de L. N. Tolstoi, i també un nou lliurament de la novel·la de la jove escriptora catalana Maria Guasch: “La neu fosa”. Hem inclòs també algunes altres sorpreses, que deixarem que descobriu vosaltres pel vostre compte. ~ I bé, amics de “La lluna en un cove”, esperem que el material inclòs en aquest número 55 serveixi, si més no, pera redimir-nos de la culpa que tenim davant de vosaltres, pacients seguidors, lectors i subscriptors, per l’endarreriment en el lliurament. En la redacció de “LLEUC” continuem treballant incansablement pera oferir-vos la millor selecció de relats. ¡Bon estiu i fins aviat!
