Benvinguda: Setena temporada: nou canvi de format. “La lluna en un cove” canvia, evoluciona, intentant sempre sorprendre-vos, dins de les nostres humils possibilitats. En aquest cas, apostem per un format petit, sense perdre en cap cas ni contingut ni qualitat. Ben al contrari: hem parat esment en alguns detalls per tal de reforçar i optimitzar determinats aspectes pel que fa a la presentació; adoptem, per exemple, una nova tipografia, nous materials, alguns canvis en el disseny, etc. El més important, però, ho hem conservat: l’amor i l’entusiasme que ens susciten els textos editats i presentats a la nostra comunitat de lectors, una comunitat informalment constituïda, però persistent, i, ens consta, entusiasta; ubicada en un ‹ací-i-allà› latent, en un disseminat intangible, gairebé indefinible, però viu, real. Mantenim també alguns trets formals que ens caracteritzen; són irrenunciables, innegociables. “La lluna en un cove” posa en pràctica, activament i amb convenciment, uns valors basats en principis de sostenibilitat i de responsabilitat ètica i mediambiental. Alhora, és una publicació amb personalitat pròpia, que aspira a satisfer les exigències de qualitat que entenem que ens reclamem els nostres seguidors, sense renunciar a la nostra manera de fer, a allò que ens identifica com a publicació independent, lliure i oberta a tot tipus de solucions estètiques, d’experimentacions artístiques i de recerques humanístiques a través de mecanismes i habilitats verbals, ço és, literàries. Convé per això recordar que aquesta revista no està recolzada ni subvencionada per cap institució pública ni partit polític; i es fonamenta sobre un projecte cultural independent, que té com a finalitat la promoció i la difusió de la cultura i de la literatura en llengua catalana, sense tenir en compte ni la procedència dels col·laboradors, ni el seu lloc de residència, ni la varietat dialectal per ells utilitzada. “La lluna en un cove” entén que la literatura és una arma de construcció massiva. La nostra és una revista d’estimulacions mentals mitjançant tecnologies analògiques. ¿Plataformes digitals? ¿Uns i zeros..? ¡Bah! ¡La ment, la imaginació humana: vet aquí la gran troballa! “LLEUC” et connecta a tu mateix a través de la literatura. ¿Heu consultat ja el nostre “Mapa de connexions”? ¿Accepteu el repte de localitzar els ports des dels quals saltareu a noves dimensions?. ~ Havent fet aquesta petita, necessària introducció, comencem doncs amb el breu repàs que us ajudarà a configurar el vostre propi itinerari de salts interdimensionals. La primera de les obres que presentem en aquest nou número és “Possibilitat İ”, de l’escriptora txeca Jana Šrámková, amb traducció al català de la també escriptora i traductora Alba Dedeu. Aquesta narració, el títol original de la qual és “Možnost İ”, va sorgir de la participació de la Jana Šrámková en el projecte “Tramlines”, de “Literature Across Frontiers”, un intercanvi internacional entre escriptors que va portar l’autora a Istanbul. És en aquesta ciutat on es desenvolupa la trama argumental d’aquesta obra, que, entre altres coses, presenta una original tècnica narrativa i un interessant joc literari entre l’autora i el seu personatge. D’aquesta manera, la peça va més enllà del ‹simple› punt de vista de l’estrangera que visita la ciutat exòtica, i presenta una mena d’interacció entre el ‹jo› que assumeix el paper d’autora, i el ‹jo› que fa de personatge central immers, perdut en la desconcertant urbs. Una obra, per tant, doblement interessant, executada amb sorprenent habilitat. ~ Com a contrapunt, trobem també en aquest número el classicisme formal de l’obra “Un simple interludi”, de Thomas Hardy, amb traducció de Carles Llorach. És a dir: una peça clàssica amb el tradicional plantejament, nus i desenllaç, que no deixa, tanmateix, de reclamar la nostra atenció pel dramatisme dels escenaris en ella descrits, pel dinamisme argumental, pels sobtats i inesperats canvis de direcció que prenen les coses en la història, i pels dilemes morals en ella presentats. ~ “L’esquela del senyor Nonell”, de Juglans Regia és.. Bé, els que ja heu llegit anteriorment alguna altra de les peces que aquest autor ha publicat en aquesta revista, ja deveu saber que d’ell es pot esperar qualsevol cosa. ~ Al final hem inclòs un interessant (i provocatiu) assaig, que estem segurs que no us deixarà indeferents. ~ Com sempre, hem afegit els habituals nous capítols de: “La neu fosa”, de Maria Guasch; “Pel país de l’Ussuri”, de Vladímir K. Arséniev; i “Anna Karènina”, de Lev N. Tolstoi. ~ Amics literonautes (sí, en efecte, ‹literonauta› és una proposta de neologisme que llancem, que podria representar una nova generació de lectors): teniu al vostre davant, entre les vostres mans, amb aquest nou número de “La lluna en un cove”, cent seixanta ports (pàgines) de connexió sense fils. ¡Feliç viatge!
