“Estel i fugaç”, de Maria Carboni. Era addicta a la xocolata, a les excursions nocturnes al terrat, a les cançons britàniques i a les pessigolles. I jo, era esclau i servent d’ella. Recordo el seu alè xocant contra el vidre de les meves ulleres, la seva llengua netejant els dits bruts de melmelada i les seves dents mossegant-me la pell. Era tot un luxe tenir-la d’hostessa. Era divertit avorrir-se amb ella. ~ “En la masmorra”, de V. I. Briússov. Sense fre ni mesura van lliurar-se els conqueridors a llur salvatgia: el capitost dels exèrcits vençuts, Francesco Largo, va ser tallat en dos amb una serra; multitud de barons en edat de portar armes van ser massacrats; l’arquebisbe, els sacerdots i els monjos van ser sotmesos a tota sort de vexacions en els temples; les nobles dames i les noies, per la força van ser privades del seu honor. ~ “L’Audal Nano corre, corre avall pel carrer Rastell”, de Carles Llorach. L’Audal Nano corre, corre avall pel carrer Rastell. Pantalons encesos, crits, xiscles, tomba pel carrer de l’Estrep. Cau. El Pallarès, un tipus enorme, es treu un enorme gec gruixut com dues mantes i l’hi tira al damunt. I apaga el foc. Després vaig saber que no era el Pallarès, aquell tipus enorme que corria pel carrer l’Estrep un dia que jo m’escapava: era simplement un tipus que corria. ~ “El món a sobre”, de Tomàs Bosch. En el dormitori, la dona plora de manera desfermada. Té la cara lluent, banyada de llàgrimes. Amb una mà, es repenja contra el cantell de la porta; amb l’altra, es cobreix nerviosament la boca. És ‹la-persona-triturada-pel-desconsol›. ~ “Pel país de l’Ussuri”, de V. K. Arséniev. Cada cop que mire enrere i recorde el passat, crec veure en la llunyania la figura de Dersú Uzalà, ‹gol‘d› alt-ussurià, avui mort. D’enyorança es contreu el meu cor quan pense en ell i en la nostra comuna vida viatgera. ~ “La neu fosa” (VI), de Maria Guasch. La Cecília va sacsejar el termòmetre. Asseguda amb el respatller contra la paret, l’Anna encara duia el didal i el coixí de les agulles. Respirava per la boca, deixant anar un alè pesat. El trau que envoltava la tapa de l’estufa dibuixava un oval de roig incandescent, una mena de corona ardent que flotava en la llum grisa del matí. «Aquesta nena ha agafat un cop d’aire», va dir l’altra dona. «No s’aguanta dreta. Al llit ara mateix» ~ “Anna Karènina”, de L. N. Tolstoi (caps. dotzè, tretzè i catorzè). Tenia la princesa Kiti Xtxerbàtskill divuit anys. Aquell hivern havia estat presentada en societat per primer cop. L’interès que havia desvetllat havia estat més gran que no pas el que havien aconseguit provocar les seves dues germanes majors, i més gran que no pas havia esperat la seva mare. No tan sols gairebé tots els joves moscovites que assistien als balls estaven enamorats de Kiti, sinó que, a més, ja al primer hivern, havien-se-li presentat dos pretendents seriosos: Levin i, de seguida que aquest havia marxat, el compte Vrónskill. ~ I més... (consulteu l’índex). ~ “La Lluna en un Cove · Revista de Relats en Català” número 52. ~ ISSN: 1889-0997 ~ PVP: 9 Euros. ~ Editorial “El Toll”, Apartat de Correus núm. 1100 d’Ontinyent, La Vall d’Albaida (CP: 46870). ~ Informació i venda: Editorial “El Toll”.
