Anna Karènina, de L. N. Tolstoi (cap. cinquè). A l’escola, les capacitats d’Stepan Arkàdievitx haurien-li permès de ser un bon estudiant; era, però, malfatà i tabolaire, i va ser per això que va sortir-ne dels darrers. Nogensmenys, a pesar de la seva llicenciosa vida, dels seus títols no gaire brillants i dels seus pocs anys, havia ocupat un important càrrec de principal, amb un bon sou, en una de les institucions oficials de Moscou. -- Una Roma particular (III), de Marta Nin. Un dels llocs que els turistes de la ciutat eterna no solen deixar de visitar mai són les catacumbes. La llei romana prohibia els enterraments a l’interior de les urbs, i els primers cristians van construir, sense restriccions, diversos cementiris subterranis... -- La neu fosa (III), de Maria Guasch. Va ploure encara durant uns dies, però així que van començar les jornades fredes i seques de principis de desembre, el Quim de cal Pastor va pujar fins a la masia pera decidir amb el Josep el dia de la matança. -- La confessió d’una noia, de Marcel Proust, amb traducció de Carles Llorach. Ja s’acosta l’alliberament. Vaig estar realment maldestra, vaig disparar malament, vaig estar a punt de fallar. Realment m’hauria valgut més morir al primer dispar, però al final no han pogut extreure la bala i els problemes al cor han començat. Això no pot durar gaire. -- Tot el que podia ser fet malament, d’A. Cirino (caps. IX-XV). Aquest mar que aviat m’acollirà al seu si es presenta en forma d’un salvatge arremolinament: per damunt de l’agitada superfície s’aixequen enlaire tot d’esquitxos escumosos amb cabelleres incandescents, que il·luminen durant un instant fugaç l’horrible bullidor que els queda per sota; encrespaments i bombollejos, xucladors que s’obrin ací i allà com famolenques boques en espiral capaces finsitot d’engolir aquella mateixa agitació que les origina, la qual agitació, en tancar-se la boca, queda durant un moment substituïda per una bromera de confuses efervescències... -- I també: Jocs Verbals.
