Editorial: Un plaer, de nou amb vosaltres. En aquesta ocasió, el número s’articula bàsicament al voltant de quatre peces: el segon capítol de la novel·la “La neu fosa”, de Maria Guasch; un nou article de la Marta Nin des de Roma, amb la seva secció “Una Roma particular”; dos nous capítols d’“Anna Karènina”, de L. N. Tolstoi (us recordem: amb nova traducció al català), i la continuació de l’obra inclassificable “Tot el que podia ser fet malament”, d’Adalbert Cirino. A això, afegim els “Jocs verbals”, amb noves propostes i les solucions als jocs del número anterior; algunes notícies breus relacionades directament amb la revista, i, com sempre, la butlleta de subscripció, les condicions de participació pera enviar relats, etc. Desitgem que gaudiu de la lectura. Nosaltres comencem ja a preparar el proper número: el 49. -- Anna Karènina, de L. N. Tolstoi (caps. tercer i quart). Va començar llegint les cartes. Una d’elles va resultar ser desagradosa. La trametia aquell comerciant que havia comprat el bosc a nom de la muller. Certament, era indispensable que aquell bosc fos venut; tanmateix, ara, fins que no hi hagués pau amb l’esposa, no es podia parlar sobre aquest tema. El més desagradable de tot, en aquesta qüestió, era que ací es barrejava l’interès dinerari amb l’afer de la reconciliació, i la sola idea que ell podia guiar-se per aquell interès, que ell buscaria de reconciliar-se amb la dona pera poder vendre aquell bosc, era una cosa que l’ofenia. -- Una Roma particular (II), de Marta Nin. Segons la tradició, Roma va ser fundada al Palatí i es va expandir sobre set turons. Històricament, la llista dels turons no sempre és la mateixa. Per exemple, en l’època de l’emperador Constantí, el Vaticà i el Janícul formaven part dels cèlebres set promontoris; però, segons Cicerò i Plutarc, en lloc del Vaticà i el Janícul calia considerar el Quirinal i el Viminal. -- La neu fosa (II), de Maria Guasch. El Boira era el gos de cal Carboner i seguia la Natàlia a tot arreu. Més enllà del revolt del camí de xiprers, quan encara no es veien arribar des de la masia, ja anava llençant lladrucs pera avisar el Duc. Des de l’era, atalaiant com un soldat, amb els músculs ben tensos, el gos del Joan arrufava el morro amb aire malèvol, mentre grunyia pera si mateix i movia la cua de felicitat. ~ Abans d’arribar a l’era, el Boira va deixar anar els últims lladrucs i va precipitar-se cap al Duc. -- Tot el que podia ser fet malament, d’Adalbert Cirino (caps. II-VIII). ¿Hi ha algú allà, realment, darrere de les cortines, o només són imaginacions meves? ¿Estan observant-me, ara mateix, des d’aquesta finestra i des d’aquella altra, amb una expressió de total desaprovació, en veure que algú ha penetrat sense permís dins del que ells consideren els seus legítims ‹dominis›? ¿Han trucat ja a la policia? ¿O tal vegada han pres la iniciativa d’anar a traure una arma: una escopeta de caça, per exemple? ¿Em consideren un intrús perillós que prova de fer-los alguna maldat? Queda clar que no sóc tal cosa; però ells, potser, davant del dubte provocat per la meva estranya i sospitosa presència, han decidit que sóc un malfactor perillós del qual s’han de defensar amb plom i pólvora si cal. ¿Dispararan? ¿Dispararan contra mi des de darrere d’aquestes cortines elegants? -- Número 48 de "La Lluna en un Cove". "La Lluna en un Cove" és una revista literària en paper que es ven exclusivament a través d'aquesta web.
