Rosa de Cyan (Igualada, 1952). Vaig començar a llegir novel·la i a escriure a partir d'un canvi radical en la meva trajectòria vital, quan ja havia superat amb escreix la quarantera d'edat. Pel que fa al gènere literari, m'agraden bàsicament la ficció i la novel·la històrica, a la qual demano que tingui un fons rigorós, ja que si no és així perdo l'interès de seguida. Miro el meu entorn i em faig un fart de riure o m'enfado molt. De vegades em costa trobar el punt mig i per això escric: per a posar en ordre les idees, cercar l'equilibri personal i deixar anar els meus neguits, segurament com molta gent. Sobretot, però, m'agrada fer-ho amb ironia, fins i tot amb un punt d'acidesa, i amb sentit de l'humor, sense el qual les persones estem perdudes. També m'interessa la fotografia, principalment la de viatges, que penjo en diferents webs especialitzades. Des d'un punt de vista estrictament personal, penso que la diferència entre l'escriptura i la fotografia està en que mentre la fotografia em suposa un «in put» (de fora cap a dins), l'escriptura és un «out put» (de dins cap a fora). En «La Lluna en un Cove» he publicat «Un viatge al desgavell» (núm. 23), «Les termes de Budapest» (núm. 26), i "Converses amb el meu cap" (núm. 39).dissabte, 5 de març del 2011
Rosa de Cyan
Rosa de Cyan (Igualada, 1952). Vaig començar a llegir novel·la i a escriure a partir d'un canvi radical en la meva trajectòria vital, quan ja havia superat amb escreix la quarantera d'edat. Pel que fa al gènere literari, m'agraden bàsicament la ficció i la novel·la històrica, a la qual demano que tingui un fons rigorós, ja que si no és així perdo l'interès de seguida. Miro el meu entorn i em faig un fart de riure o m'enfado molt. De vegades em costa trobar el punt mig i per això escric: per a posar en ordre les idees, cercar l'equilibri personal i deixar anar els meus neguits, segurament com molta gent. Sobretot, però, m'agrada fer-ho amb ironia, fins i tot amb un punt d'acidesa, i amb sentit de l'humor, sense el qual les persones estem perdudes. També m'interessa la fotografia, principalment la de viatges, que penjo en diferents webs especialitzades. Des d'un punt de vista estrictament personal, penso que la diferència entre l'escriptura i la fotografia està en que mentre la fotografia em suposa un «in put» (de fora cap a dins), l'escriptura és un «out put» (de dins cap a fora). En «La Lluna en un Cove» he publicat «Un viatge al desgavell» (núm. 23), «Les termes de Budapest» (núm. 26), i "Converses amb el meu cap" (núm. 39).
