“La lluna en un cove” núm. 68 - Benvinguda

¡Patapam! ¡Un nou número de “La lluna en un cove”! Ja us ho vam avisar, que ho faríem, i ho hem fet. Com sempre, no ha estat fàcil, però ací ens teniu de nou, complint amb alegria el deute que hem contret amb vosaltres, un deute que ens obliga a proveir-vos regularment de bona literatura, tant si és de collita pròpia, és a dir, de la que creix en la nostra terra, com si és d’¨importació¨, provinent d’altres països i finsitot d’altres èpoques. ~ Hem atapeït tant aquest número 68 que a penes ens queda espai per a adreçar-vos uns mots des de la redacció de la revista. Així doncs, us direm només un parell de coses. La primera, que veureu que moltes de les peces narratives seleccionades tenen una certa relació amb l’època de l’any en què ens trobem; moltes, però no totes, car algunes de les proses, tant de ficció com de no-ficció, les incloem simplement perquè hem considerat que responien al lema següent (i aquesta és la segona cosa que us volíem dir): «Un dels objectius de la literatura ha de ser incomodar, inquietar, traure de polleguera, escandalitzar, i, al capdavall, tocar els nassos.» Veureu que el número el tanquem per darrere justament amb aquesta mateixa frase. Igualment, allà pel final us diem el mateix que afegim també ací: Si no ho hem aconseguit, us demanem disculpes. Consulteu l’índex i... ¡feliç lectura! ~ “La lluna en un cove”.