“Serendípia a Deltebre”, de Pep Rovira

“Serendípia a Deltebre”, de Pep Rovira (fragment): Em dic ‹Gerhard›; d’un temps ençà, ‹lo Gerard›. Potser hi hagi entre vostès algú que no em conegui, tot i que fa més de set anys que volto per aquí, per Deltebre. Si a més afegeixo que, segurament, dec ser l’únic austríac que apareix en el cens, em quedo sense excuses per a no parlar una mica de mi, de com vaig arrelar tan lluny de casa. Avanço ja que va ser per amor; original, ¿oi que sí? Aquests rampells, ben mirat, no tenen gens d’extraordinari. Sabut és que els homes ens enamorem més de pressa que les dones, i que quan ens entra el virus que fa girar el món ens ho prenem tot a la tremenda. N’hi ha prou amb donar una ullada a les xifres: de cada quatre suïcidis per amor, tres dels cadàvers són masculins. Així som els portadors del cromosoma Y, sigui parlant alemany o català. És clar que, fa set anys, jo no entenia gaire d’estadístiques; només d’Helga... -- “Serendípia a Deltebre”, de Pep Rovira, dins del número 67 de “La lluna en un cove”, revista literària.