“L’horror de la dictadura a “Cementiri de Sinera” d’Espriu”, de Rosa Bragulat

“L’horror de la dictadura a “Cementiri de Sinera” d’Espriu”, de Rosa Bragulat (fragment): Peça clau en l’obra de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), “Cementiri de Sinera” (1946) es revela com un cofre poètic que guarda el tresor de trenta composicions breus (sense títol, només amb el còmput de numeració romana, i la majoria en vers lliure) però alhora mostra l’horror d’un fet històric concret, una Guerra Civil espanyola (1936-1939) que té com a conseqüència la victòria del general Franco i la instauració d’una llarga Dictadura (1939-1975) que afecta la cultura catalana de manera molt punyent. Davant d’aquest fet, molts intel·lectuals de l’època (Pere Calders, Mercè Rodoreda...) opten per emprendre el camí de l’exili a la recerca de llibertat en altres països (França, Mèxic, Suïssa...). No és el cas d’Espriu, que roman a Arenys de Mar en un ben anomenat ‹exili interior› i converteix aquesta bella vila costanera en el seu microcosmos arcàdic, Sinera, prenent com a símbols destacats indrets com ara el cementiri (on hi fou enterrat l’any 1985). Però, ¿per què aquest títol a la seva obra? La resposta és dual: el cementiri de Sinera representa, ‹stricto sensu›, l’indret on reposen els difunts, però també pren un sentit més ampli i universal: Sinera, és a dir, Arenys, i per extensió Catalunya, són un cementiri. La Dictadura ha anorreat la llibertat, els temps feliços i la quotidianitat i ho ha convertit tot en un erm ple d’elements negatius i silenci, en un lloc de morts. -- “L’horror de la dictadura a “Cementiri de Sinera” d’Espriu”, de Rosa Bragulat, dins del número 67 de “La lluna en un cove”, revista literària.