dimarts, 22 de març de 2016

“Rosita”, de M. Victòria Lovaina

“Rosita”, de M. Victòria Lovaina (fragment): La Rosita avança com pot fins al banc que hi ha a la plaça, davant la botiga dels coreans que fa pocs mesos han obert. Avui la Rosita ha sortit de bon matí per a anar al mercat. El seu cap, com un floc de cotó, lleugerament avançat com si indiqués el camí a seguir. Mira a terra i es belluga amb l’agilitat malmesa dels seus vuitanta-vuit anys. Li agrada arribar la primera al mercat i que la despatxin tot seguit; s’atabala si li fan esperar i, de vegades, quan la mestressa li diu allò de: «Rosita, ¿què hi posarem?», la Rosita no pot articular cap paraula perquè de tant esperar sembla que tot li faci voltes o hagi oblidat què vol, i això que abans de sortir de casa ho tenia ben clar. ~ Dins del número 65 de “La lluna en un cove”, revista literària.