dimarts, 22 de març de 2016

"La lluna en un cove" núm. 65. Benvinguda

Nova temporada de “La lluna en un cove”, amb nou format. Com sempre, però, mantenint la qualitat literària de la selecció d’obres presentades i el convenciment que qualsevol d’elles podrà suscitar-vos un viu interès com a lectors. També com sempre, hem procurat incloure una nodrida varietat de gèneres i d’estils, d’intencionalitats i de concepcions del fet literari, no caldria dir, de diversos autors, que, cadascú a la seva manera, aporten la seva contribució en forma de relats, d’assajos o d’articles, capaços de fer-nos pensar, reflexionar, i, per descomptat, somniar. ~ Fem doncs, com és de consuetud en la nostra i vostra revista literària, un breu repàs al contingut d’aquest número, el 65, que inicia la vuitena temporada d’aquesta publicació. ~ En primer lloc, “El camí de Cerdanya”, de Manel Figuera, un conte d’ambientació rural, narrat amb un estil clàssic, que ens descriu la vida dels segadors de Gósol, a Cerdanya, a principi del segle XX. Pareu esment, no tan sols en l’èpica de la història, sinó també en els diàlegs, que l’autor ha tingut l’encert de presentar segons l’autèntic parlar cerdà. ~ Després, canviem completament d’estil i d’escenari amb “L’agència”, de Jaume Flo; un breu relat, amb cop d’efecte final, que narra un episodi protagonitzat per dos membres del que podria ser, per exemple, una agència de seguretat d’un país d’aquells d’allà. Amb il·lustració del propi autor. ~ “Rosita”, de M. Victòria Lovaina, és una història colpidora d’una vella senyora que, en el trajecte de tornada a casa, s’asseu en un banc d’una plaça, i, des d’allà, es posa a recordar alguns episodis... curiosos del seu passat. ~ “La casa de la riera”, d’Yves Gerbeau, narració intimista que l’autor fa en primera persona, sobre un capítol de la seva pròpia vida ubicat en la infantesa. ~ “Els disquets perduts”, de Sergi G. Oset, és un conjunt de quatre relats (“Cançó de bressol del final de trajecte”, “Desobediència, agitació”, “Pas per la ¨matriu¨ del Diamant”, “Conductisme en els poders psíquics: la solució final”) els quals, amb paraules del propi autor, «es poden inscriure dins del gènere del ¨cyberpunk¨ i volen retre homenatge a “Neuromancer”, la novel·la de William Gibson que és considerada, des de la seva publicació l’any 1984, iniciadora d’aquest gènere, i que va incloure, per primer cop, el terme ¨ciberespai¨.» ~ En l’apartat d’articles de no-ficció, us oferim dues peces: per una banda, “L’infern de Comarquinal”, de Rosa Bragulat, sobre la novel·la de Miquel Llor i Forcada “Laura a la ciutat dels sants”; per una altra, “Un grapat de sorra”, d’Eulàlia Esteve, una amable i càlida introspecció que vincula memòria i paisatge, en aquest cas el d’un raconet recòndit de la Costa Brava. ~ Finalment, en l’apartat de peces clàssiques, presentem “Ànimes tardanes” d’Edith Wharton (autora, entre d’altres, de “L’edat de la innocència”), amb traducció de Carles Llorach-Freixes. ~ Així doncs, pensem que teniu a les vostres mans una àmplia varietat de textos, de peces narratives diverses, que tenen, això sí, com a denominadors comuns: en primer lloc, el gaudi estètic que poden suscitar en la seva qualitat de petites obres artístiques basades en la paraula i en la tècnica narrativa; i, en segon lloc, la seva capacitat de transmetre emocions, pensaments, experiència vital, somnis, o, finsitot, si voleu, ensenyaments, advertiments o consells, per a aquells que vulguin prendre’n, d’aquestes coses, si encara en aquest món queda seny i l’orgull propi ho permet. En qualsevol cas, això sí, cadascú pot prendre la literatura com li plagui; com, quan, on, etc. O, també, hom pot simplement no prendre-la, que també és una opció tan poc respectable com qualsevol altra. ~ Tindreu, aviat, noves nostres: hem començat, ja mateix, a preparar el següent número... que els subscriptors rebreu puntualment quan sigui el moment. Mentrestant, us deixem amb bona companyia. ~ Redacció de “La lluna en un cove”.