dimarts, 22 de març de 2016

“Els disquets perduts”, de Sergi G. Osset

“Els disquets perduts”, de Sergi G. Oset (fragment): Cançó de bressol del final de trajecte. Arrossego el meu cos biònic, més ferralla que carn magra, entre les vies d’un túnel que va a morir a una antiga andana en desús que roman en penombres. L’ample de les vies és ocupat per l’esquelet d’una locomotora elèctrica en descomposició perpètua. El dringar monòton de les cadenes que uneixen les manilles magnètiques que duc en mans i peus trenquen, a cada passa, el so cantaire que emeten els gorgs d’aigua corrompuda que brollen de les escletxes del ciment. ~ Dins del número 65 de “La lluna en un cove”, revista literària.