dimarts, 29 d’octubre de 2013

Editorial del núm. 51 de "La Lluna en un Cove"

Estimats lectors de LLEUC, seguidors, simpatitzants, i amics, us presentem un nou lliurament d’aquesta aventura descabellada que gira al voltant del fet literari i artístic en general. En aquesta ocasió, l’obra gràfica que publiquem ve de la mà de la Roser Matas, que dóna la seva pròpia versió lliure de l’escena culminant d’un relat ja publicat anteriorment en aquesta revista, i que de ben segur recordeu tots vosaltres. Es tracta de “La llàgrima”, de M. Dolors Nat (núm. 47). ~ Continuem amb la publicació per capítols de les dues novel·les que vam encetar ja fa uns números enrere: per una banda, “Anna Karènina”, de L. N. Tolstoi (amb traducció directa del rus al català); i, per una altra banda, l’obra de Maria Guasch “La neu fosa”. ~ Marta Nin, des de Roma, ens envia la seva penúltima col·laboració, dins de la seva secció “Una Roma particular”. ~ En l’apartat de traduccions, continuem amb “Kew Gardens”, de Virginia Woolf (amb versió de Carles Llorach); i “Nit de lluna”, d’Alexandr I. Kuprín (amb versió de L.M. Peimú); totes dues peces, traduïdes per primer cop al català i publicades ací en “La Lluna en un Cove” pera gaudi de tots vosaltres. ~ Quant a la narrativa original en la nostra llengua, celebrem una abundant i sucosa collita. Des de ses Illes, el Tomàs Bosch ens envia “La pana”; i Carme Moreno “Sempre cerques històries guapes”. Curiosament, ambdues peces tenen en comú un tipus de temàtica centrada al voltant del món de la parella i de les relacions d’amor-odi que s’hi estableixen, tot i que el primer relat ho escenifica en un ambient domèstic (i tràgic, amb un cert to d’humor negre), i el segon ens fa sortir de viatge cap a terres africanes, en ruta pel Senegal. ~ “Lo temps vetust”, de Josep M. Prió, és un relat de ciència-ficció, o, més aviat, d’‹història-ficció›, si és que aquest gènere pot existir d’alguna manera; una peça intrigant i, en alguns passatges, desconcertant. En qualsevol cas, però, de molt bon llegir. Finalment, tenim “L’agenda”, de Jaume Pubill, que és un breu text assagístic, que reflexiona sobre el pas del temps i sobre les amistats. ~ ¡Feliç lectura i fins ben aviat!