dimecres, 4 de setembre de 2013

Editorial del número 50 de "La Lluna en un Cove"

Estimats lectors de “La Lluna en un Cove”, vet ací el número 50 d’aquesta revista. Ja ens permetreu dir que cinquanta números no són pas pocs (tenint en compte els temps que corren i les condicions sovint adverses que ens circumden i ens insuflen, a nosaltres i a tothom, la seva malèvola influència); tampoc no són pas gaires (tenint en compte tot el camí que ens queda a recórrer). Com bé sabeu, aquesta és una revista peculiar, atípica... Una revista de relats en català, però també una revista de paraules màgiques, de somnis verbalitzats, de provocacions literàries, de coses de llegir, de mots saborosos, de blablabla, una revista de lletres i d’espais en blanc... Un impossible de periodicitat mensual. “La Lluna en un Cove” és tot el que vulgueu, ni més ni menys, i, alhora, res del que estava previst. Perquè el cert és que aquesta publicació va néixer i s’ha desenvolupat contra tota previsió. I ha fet i continua fent el seu camí malgrat tots els ‹malgrats› imaginables que puguin venir de dins i de dora, de dreta i d’esquerra. En aquest món, fer qualsevol cosa no és fàcil; això ho sap tothom. Fer qualsevol cosa ‹en català› ja té, malauradament, una dificultat afegida. Que aquesta ‹cosa› tingui, a més, relació amb l’àmbit de la cultura i, en especial, de la literatura, és un altre vent de cara. De vegades aquest vent porta amb ell partícules de pols en suspensió que dificulten la visió i, en impactar contra tu, et produeixen una coïssor desagradable. ¿Què hi farem? Només una cosa: continuar. És cert que un projecte com aquest porta implícits molts desavantatges. Sense fermesa, convicció i il·lusió, i, el més important, sense vosaltres, no hauria estat possible arribar fins a on hem arribat. Com dèiem, cinquanta números són molts i alhora són pocs; queda molt de camí a recórrer. -- Es podria dir que obrim una nova temporada, no només pels cinquanta números publicats, sinó també perquè hem introduït nous continguts en la revista, amb les seccions “Recursos literaris”, “Diccionari de mots antics” i “Un text, una imatge”, aquesta darrera inaugurada per Carles Llorach amb el seu relat “El Mil Cinc-cents”. Us expliquem breument de què van aquestes noves seccions. -- Pel que fa a “Recursos literaris”, veureu que són unes fitxes informatives que esperem que siguin d’utilitat i que contribueixin a donar noves idees a tots aquells que tinguin l’aspiració d’escriure; amb cada nou número de la revista, una nova fitxa. -- Sobre el “Diccionari de mots antics”, poc es pot dir que no ho digui ja el mateix títol d’aquesta secció. Es tracta de divulgar el lèxic que ens arriba de segles anteriors, i de fer en cada cas un breu repàs de l’ús que se n’ha fet, de cada mot, en la literatura clàssica catalana. -- La secció “Una imatge, un text” és una original proposta de “La Lluna en un Cove” que pretén interrelacionar dues disciplines artístiques: la literatura i les arts plàstiques. Cada mes, des de la web oficial d’aquesta revista, us proposem una obra gràfica (que pot ser una pintura, una fotografia, una il·lustració, una escultura, etc.), i els participants, inspirant-se o basant-se en l’obra proposada, redacten el seu propi text i l’envien a la nostra redacció seguint les condicions generals de participació. Totes les obres gràfiques proposades en aquesta secció, les podreu veure en la web oficial de “La Lluna en un Cove”, dins de l’apartat “Una imatge, un text”. Els escriptors teniu, doncs, un nou repte i una proposta que pensem que pot incentivar més encara la participació literària. -- A la secció “Jocs verbals” afegim els següents apartats: “Secció d’enginyeria lexical” i “Manel i Cia.: Taller de reparació de mots”; això, mantenint com sempre els tradicionals “Capicuari”, “Creuigrama”, “Sil·labarisme”, “Missatge codificat”, que, per cert, només podreu trobar en aquesta revista. Es tracta de jugar amb els mots i obrir la ment. -- Pel que fa al contingut ‹estrictament literari› d’aquest número, tenim, en primer lloc, tres nous capítols de l’obra de Tolstoi, “Anna Karènina”. -- Després continuem amb la quarta part de la novel·la de Maria Guasch “La neu fosa”. -- El relat “L’Ombria”, de Jordi Sebastià, és una interessant proposta que combina la fantasia i el gènere dit ‹històric›, amb un argument ambientat en un petit poble de la nostra terra, que es presenta com a escenari d’una gran catàstrofe humana... -- Aquesta peça, en un cert sentit, tindria alguns paral·lelismes amb un altre dels relats que incloem en aquest número: “L’increïble cas de Pere Portes”, una original obra de la nostra literatura clàssica, d’autor anònim del segle XVII. Una història realment divertida i ben narrada, que s’inscriuria (almenys des de la nostra perspectiva actual) dins del gènere del fantàstic, però que deixa entreveure una certa ressonància de crítica social amagada darrere d’un fil argumental que es serveix d’‹allò meravellós› pera blasmar les actuacions de determinades persones, citades en el text amb noms i cognoms. Observeu que hem conservat al màxim el llenguatge de l’original, ple de saborosos i suculents arcaismes. -- Amb “Pols d’àngels”, de Maria Carboni, canviem totalment de registre, de context, d’intencionalitat i d’època: es tracta d’una peça narrativa que reflecteix una trista realitat actual, encarnada en aquest cas en una noia que ho perd tot i s’introdueix en un món fosc i tèrbol, del qual hom voldria sortir volant, volant, com els àngels... -- En l’apartat de traduccions, publiquem “El Pirata”, d’A. I. Kuprín, el qual relat, d’alguna manera, complementa, des d’una altra perspectiva, la idea bàsica que es vol transmetre en la peça anterior. En aquest cas, però, la sordidesa i la indigència són només suportables gràcies a un bon company: l’única criatura del món amb el qual el protagonista té un vincle d’afecte. Aquest és el Pirata... El vell i el Pirata són una parella de bons amics que intenten sobreviure a la seva manera en un món que els ha caigut a sobre sense compassió. -- L’obra “Tot el que podia ser fet malament”, d’Adalbert Cirino, arriba amb aquest número al final: incloem el darrer capítol i l’epíleg. -- Joan Millet ens envia “El bar La Cala Petita”, un relat que narra, segons ens diu el propi autor, «una petita història que transcorre en un poble mediterrani el 25 de novembre de 1963, dos dies després de l’assassinat de J. F. Kennedy» -- Finalment, i com ja hem avançat abans, dins de la nova secció “Una imatge, un text”, trobareu “El Mil Cinc-cents”, de Carles Llorach, que anteriorment ha publicat en aquesta revista diverses traduccions, i que ara s’estrena en “La Lluna en un Cove” com a narrador. Aquest relat està inspirat en la primera de les obres gràfiques proposades pera aquesta nova secció: es tracta de la fotografia núm. 12 de la sèrie titulada “Un passeig en negre i blanc” del fotògraf Miquel Bohigas, publicada originalment en la web “espaifotografic.cat”, i que podreu veure igualment en la web oficial de la nostra revista. -- Arrodonim el número amb la publicació de la il·lustració “Imaginant”, d’Ignasi Amat, basada en el relat “Trucada” de Maria Dolors Nat, publicat en el núm. 45 de “La Lluna en un Cove”. -- I bé, amics lectors, això és tot de moment; de seguida ens posem a preparar el número següent: el 51, a partir de totes les propostes literàries que ens arriben de tot arreu. Gràcies a tots per fer possible aquest impossible. Gràcies als autors, per les vostres aportacions. Gràcies als lectors, per permetre que la màgia de la literatura es ‹materialitzi› en les vostres ments. El projecte de “La Lluna en un Cove” continua. En realitat, l’únic que hem fet fins ara ha estat començar. Cinquanta números: molts i pocs; ni més ni menys. De tot cor, gràcies. ¡Fins aviat!