Quan vaig recollir na Susanna de la feina, començava a fosquejar. Era divendres, i els divendres sempre sortia tard. De camí cap a casa ens vàrem aturar a una cafeteria i demanàrem un parell d’hamburgueses. «Amb rodanxes de ceba i tomàtiga i enciam i molt de quetxup i mostassa i tot això», vaig especificar. ~ Mentre esperàvem asseguts en una taula la mar d’antihigiènica, va advertir-me que així no podia continuar per més temps, que m’havia de buscar un treball, «sigui el que sigui», i que tot plegat l’estava afectant massa i allò era injust. A la barra, un grup d’anglesos envermellits bevien cervesa sense parar i cridaven com exaltats amb els vídeos de l’“MTV” sonant de fons. Una cambrera grassoneta i que feia ulleres ens dugué la comanda amb una prestesa poc habitual i ens posàrem a mastegar en silenci, fins que vaig notar dins la boca el sabor violent i ranci d’una ceba passada, la mare de totes les cebes. -- El relat "A tothom li arriba la seva petita oportunitat", de Tomàs Bosch, del qual us hem ofert un petit fragment, està inclòs dins del número 45 de "La Lluna en un Cove".
