dimecres, 19 de desembre de 2012

Editorial del núm. 44 de "La Lluna en un Cove"

Amb entusiasme us presentem, estimats lectors, aquest nou número de “La Lluna en un Cove”, aquesta revista que en gener de 2013 complirà ja quatre anys, encara que sembli impossible, i resulti pera molts (segons sembla i de fet ens consta) inassumible i inacceptable. En efecte, sí: aviat tindrem la gosadia i la mala educació de complir quatre anys de vida (que no és que sigui una xifra particularment rodona ni cridanera, però vaja; és la que és); quatre anys d’activitat ininterrompuda, publicant relats, traduccions, assajos i, al capdavall, una selecció literària que hem intentat (i intentem encara) que sigui interessant, amena i de bon empassar. Quatre anys batallant pera tirar endavant, enmig del context que tots coneixem, un projecte literari practicat des de la dissidència contra el sistema de ¨capelletes¨ que en part caracteritzaria la nostra cultura actual; deixant, per tant, la porta oberta a nous autors de tot el domini lingüístic, i fent-ho sense prejudicis, sense complexos, i posant com a únic condicionant la qualitat literària de les obres presentades. Així doncs, li pesi a qui li pesi i malgrat tots els malgrats, continuem ací; i no només això: “La Lluna en un Cove” suma cada cop més subscriptors i seguidors, i no parem de rebre propostes de col·laboració; tenim, a més a més, en projecte obrir noves seccions dins de la revista, i, sobretot, moltes ganes i il·lusió de continuar treballant en la direcció que ens hem marcat, per més àrdua que sigui la tasca, i per més indiferència que de vegades ens oposin determinats sectors. Bé, sense més preàmbuls, passem ja a presentar-vos el contingut (heterogeni, com sempre) d’aquest número 44. Vet ací: -- M. Montserrat Medalla ens envia una magnífica peça titulada Dones de vidre, que presenta un doble drama: per una banda, el conflicte intern d’una dona que es veu arrossegada cap a una relació promíscua i, a més, de tipus homosexual, i, per una altra, les nefastes conseqüències d’un ¨donjoanisme¨ practicat sense escrúpols per un personatge (¡vaja, quines coses!) femení: una dona fascinant, seductora, que porta la protagonista del conte a emmalaltir d’un amor estrany i verinós... L’egoisme i els mals consellers faran la resta. -- Com sempre, afegim dos nous capítols de la novel·la de ciència-ficció Un nou començament, de Xavier Serra. -- Romàntic, de Tomàs Bosch, és una nova exploració d’aquest autor en el món de la parella, que de vegades presenta tantes frustracions i tants desenganys... Com sempre, amb un estil directe, concís i sense circumloquis, aquest autor illenc ens ofereix una història que subjau per sota del que s’explica explícitament. -- Finalment, us presentem una nova traducció, en aquest cas d’un conte estretament relacionat amb les festes que aviat ens vindran a sobre. Es tracta de La nit abans de Nadal, de Nikolai V. Gógol. En ell queden barrejats d’una manera singular i atípica (Gógol ja és, ell mateix, singular i atípic) elements de la rondallística i del folklore eslau, amb elements fantàstics i, al mateix temps, elements històrics d’una certa transcendència pera la pàtria del propi autor. “La nit abans de Nadal” és una història on s’entrellacen les murrieries particulars dels diversos personatges que hi intervenen moguts per les seves pròpies passions o (sobretot i més sovint) pels seus propis interessos mundans. Un dels eixos centrals al voltant dels quals gira la història és l’amor que el ferrer Vakula sent per la bella Oksana, filla del cosac Txub. En un context en què l’amor quedava més aviat al marge dels casaments, dels matrimonis i en general de les relacions conjugals, el jove Vakula irromp com un heroi romàntic sense esperança, amargat per les cruels indiferències, per les arrogàncies i per les vel·leïtats de la seva bonica i capriciosa amada. Potser, d’alguna manera, el conte, en conjunt, inclouria una mena de reacció contra l’inveterat sistema del casament ¨per conveniència¨, dominant en l’època entre totes les capes socials; una reacció que ara ens sembla fins-i-tot una mica infantil (ja fa molt de temps que sembla que, almenys en principi, aquestes qüestions ja han quedat superades), però que en el moment històric en què s’escriu el relat implicava una obertura (no exempta de polèmica) a un nou sistema de valors basats en els sentiments profunds. Que el ferrer Vakula actuï contínuament seguint els dictats del seu cor, en un context en què tothom sense excepció actua o bé de manera ¨assenyada¨ (és a dir, en aquest context: per conveniència, mirant els beneficis de tipus purament material), o bé de manera astuta, ja és tota una declaració de principis. L’autor, tanmateix, no deixa d’aprofitar l’ocasió pera caricaturitzar diversos elements presents en aquella societat tan allunyada de nosaltres en l’espai i en el temps. Però, tanmateix, queda clar que una obra d’aquestes característiques es presta a molt diverses interpretacions. Us recomanem, això sí, que llegiu atentament el pròleg que l’Alexandra Grebennikova ha tingut l’amabilitat de preparar expressament amb motiu de la publicació d’aquest conte en aquesta revista. Només afegir, com a dada informativa addicional, que el relat “La nit abans de Nadal” és el primer del segon volum del llibre “Vespres en un caseriu a prop de Dikanka”, publicat entre els anys 1831 i 1832. Avisar-vos que el traductor s’ha vist obligat a afegir nombroses notes a peu de pàgina, sense les quals resultaria difícil pera un lector no especialitzat en el tema tenir una imatge de conjunt i comprendre el que l’autor en cada cas intenta expressar. -- I res més. Esperem que la lectura us faci passar, si més no, un temps agradable. Des de la redacció de “La Lluna en un Cove” us desitgem unes bones festes, un Bon Nadal, i una bona entrada d’Any Nou. -- ¡Fins aviat!