Eulàlia Esteve i Torras (La Bisbal d’Empordà, 1979). He viscut deu anys a Tenerife on em vaig llicenciar en Música pel Conservatori Superior de Música de Santa Cruz de Tenerife. Fa vuit anys vaig tornar al meu Baix Empordà estimat i en aquest temps he fet un Doctorat en Història Contemporània a la Universitat de Girona. A part, des de fa deu anys sóc mestra de llengua estrangera, de música i de primària. Des de ben petita que he tingut dues coses molt clares sobre el que volia fer amb la meva vida professional. Una era ser mestra i ja l’he acomplert. L’altra era escriure, i fins ara només ho he fet en l’anonimat (a part de guanyar el VIII Premi escolar Josep Sagrera i Corominas). Així doncs, després d’haver fet cas a la meva mare i haver-me ¨llaurat¨ un futur, crec que ja ha arribat l’hora de dedicar-me a una de les meves grans passions com és escriure i de deixar veure la llum als relats que van sorgint de la meva imaginació i a aquells que han estat dormint amagats en el fons d’un calaix i que han viatjat molts milers de quilòmetres sense saber-ho. En la revista "La Lluna en un Cove" (núm. 42) he publicat el relat "Cercant bones raons".
