"Un home perseguint niguls", de Nofre Moyà. Va avançar com hipnotitzat cap a la vora del penya-segat. I de sobte es va adonar que feia molt de temps, moltíssim, que no mirava així al cel; que la seva relació amb la meteorologia havia deixat de ser directa; que el seu diàleg amb la natura ja no era cara a cara, escoltant el que els niguls li deien a cau d’orella, sinó a través de teletips i des de la foscor d’un despatx. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"