dissabte, 24 de març de 2012

Fotografia de mare amb nen, de Blai Domènech (dins del núm. 37 de La Lluna en un Cove)

Fotografia de mare amb nen, de Blai Domènech. «¿Què és això? ¿No sona com si una dona plorés? Una noia jove, tal vegada... Sí; si atures les teves passes un moment enmig del carrer i pares l’orella, ho podràs distingir, destriar d’entre el brogit somort que arriba des de les vies més transitades de la ciutat. En efecte: una remor sorda i desdibuixada està permanentment instal·lada com a fons d’aquest paisatge sonor que de vegades trenca la seva monotonia amb els aguts d’uns frens d’autobús o de camió que xisclen, amb les botzines dels cotxes particulars, amb els sorolls de les motos, amb la sirena d’alguna ambulància llunyana..., un paisatge sonor barrejat i confús, esmorteït, que arriba com filtrat a través de la barrera invisible que separa la gran ciutat dels barris perifèrics. Justament aquest carrer en forma part, d’un d’aquests barris. I això que sona, sí, per damunt d’aquesta catifa polsosa d’enrenous urbans barrejats, és, sens dubte, el plor d’una dona. D’una noia jove, havíem dit. [...]» Més informació