dimarts, 7 de febrer del 2012

La ciutat sense nom, de Vladímir Fiódorovitx Odóievskii (dins del núm. 36 de La Lluna en un Cove)

La ciutat sense nom, de Vladímir Fiódorovitx Odóievskii. Com molt sovint passa, autors clàssics de vàlua d’altres països no arriben a nosaltres per motius que ¿qui podria enumerar encertadament? “La Lluna en un Cove”, entestada a ~descobrir~ i donar a conèixer també aquests talents de segles passats, inèdits encara en el nostre àmbit cultural, s’esforça per dur a terme traduccions al català pera oferir-les en exclusiva i en primícia als nostres lectors, com ja sabeu. En aquest cas, es tracta d’un text publicat, segons consta en els nostres registres, l’any 1839, i escrit per un sòlid i reputat autor rus, filòsof, assagista, pedagog i musicòleg. Segurament, el seu nom no us sona absolutament de res, i això és justament el que volem contribuir a reparar. A més, creiem que publicar un relat com aquest no podria ser fet en un moment més adient com el que estem vivint ara mateix, amb tot el que’ns està plovent a sobre per culpa de la fase capitalista a què ens hem vist abocats. El relat s’inscriu en el gènere distòpic (és una ~distopia~, ço és, el contrari de la ~utopia~), i narra en poques pàgines el naixement i la caiguda d’un estat creat a partir d’unes temeràries teories centrades en l’anomenat ~utilitarisme~ de Bentham, que, al cap i a la fi, no són ni més ni menys que les bases de la nostra societat actual. Amb una magistral tècnica, i un rerefons filosòfic, aquesta peça ens captivarà de seguida, i ens ajudarà, potser, a adonar-nos del mal camí que portàvem, i portem, i portarem si no canviem alguna cosa fonamental en el nostre món occidental, pretesament ric i florent, però en realitat tan vulnerable, com ha quedat demostrat. El relat, escrit com dèiem durant la primera meitat del segle XIX, inclou conceptes interessants i de molta actualitat (per desgràcia), com és ara ~feudalisme bancari~, ~bancarrota premeditada~ i altres delícies.