"La Lluna en un Cove" posa en marxa la campanya "Jo també dic ALLAVÒRENS" pera reivindicar el reconeixement d'aquesta forma usada en l'àmbit oral i col·loquial. El nostre company "El Punt Vol·lat" ha dissenyat unes enganxines que podreu usar lliurement pera disseminar-les per la xarxa i fer així reivindicació d'aquesta forma lingüística que a hores d'ara, injustament, encara no és present en cap diccionari normatiu de la nostra llengua. Les enganxines tenen tres dimensions: petita, mitjana i alta. Feu clic en la que més us interessi i descarregueu-la o enllaceu-la en les vostres pàgines, blogs, o perfils de les xarxes socials.
Jo també dic "ALLAVÒRENS" (enganxina petita):
Jo també dic "ALLAVÒRENS"
(enganxina mitjana, feu clic pera ampliar):
Jo també dic "ALLAVÒRENS"
(enganxina alta resolució, feu clic pera ampliar):
Hola covelluners o covellunàtics,
ResponEliminaAl meu blog Buadelairianismes hi ha aquest post:
http://sgironaroig.wordpress.com/2012/01/15/diccionari-dels-verbs-que-encara-manquen/
i a la zona de comentaris del post hi he afegit còpia del missatge que heu enviat així com una petita reflexió que -o això espero- us interessarà.
Que la vostra campanya tingui força sort !
Jo dic allavontes.
ResponEliminaJo també! Allavontes és super original, m'encantaria poder-lo escriure!
EliminaLlista de llibres impressos en paper (segons "Google"), on apareix la paraula "allavòrens":
ResponEliminahttp://www.google.cat/search?q=allav%C3%B2rens&btnG=Cerca+llibres&tbm=bks&tbo=1&hl=ca
Entre ells, el més recent i potser més conegut, "L'home de maleta", de Ramon Solsona.
"L'home de la maleta" és volgudament col·loquial. No és representatiu, per l'amor de Déu! La grandesa és que Solsona ha sabut usar el registre correcte, fent parlar el personatge com parlaria en la vida real. És com si el personatge hagués estat del món de l'hampa, i hagués usat el registre argòtic de l'hampa. És una qüestió de decòrum i de versemblança. Però no hem de confondre les coses. Precisament fa pocs dies Ramon Solsona va fer una conferència en un acte del meu departament a la UB i no va parlar pas així, us ho asseguro.
EliminaEi! Gent de La lluna en un cove, els teniu ben posats! Em sembla una proposta molt agosarada i sobretot desacomplexada. Molta gent ho diu, això d'allavòrens, però sembla com si els donés vergonya. A mi allavòrens em sembla una paraula (tot i que no és normativa) molt suggerent, perquè naix des de baix, del poble, de l'arrel. Queda clar que no és un castellanisme, i jo fins i tot apuntaria que és una barreja deliciosa entre "aleshores" i "llavors", no us sembla? M'agrada la vostra proposta! Jo també dic allavòrens! Endavant!
ResponEliminaRaül (Barcelona)
A la classe de l'institut on vaig estudiar es va generar una obsessió enorme amb aquesta paraula, fins al punt que uns companys de classe la van penjar amb lletres grans al fons de l'aula. La professora de català ens va intentar convéncer per activa i per passiva que era una paraula incorrecta. Això va passar fa 10 anys. No sabeu l'emoció que em provoca la possibilitat d'imaginar que Allavòrens pugui esdevenir correcta!
ResponEliminacompartit a twitter. les idiomes son vius perquè la gent els parla, els canvia i els transforma
ResponEliminaPerdoneu-me que m'hi fiqui. A veure. El primer que t'ensenyen a la facultat de Filologia és "el canvi lingüístic", segons el qual és tal com diu la Krme Freixa: les llengües són ens vius que canvien constantment. Els canvis poden ser interns (la gent que la parla transforma la llengua per diversos mecanismes) o externs (pressió d'altres idiomes, veinatge, préstecs de mots, motivacions polítiques, etc. etc.).
ResponEliminaD'altra banda, és clar que una cosa són els registres orals i una altra els registres escrits.
El català pateix els mateixos fenòmens que totes les llengües i alguns altres propis de les llengües en perill, de les llengües pressionades i amenaçades. És el que s'anomena un estat de diglòssia; és a dir, el català conviu en desigualtat de condicions amb una llengua més forta dins del mateix territori i això provoca situacions que no es produeixen en indrets monolingües o en indrets on el bilingüisme és real (tot i que això no és fàcil de trobar).
Dit tot això, no trobo cap sentit a voler instaurar la forma "allavòrens", totalment errònia i que no ha seguit cap tipus de derivació pròpia dels mecanismes genuïns de la llengua. És una deformació del parlant que precisament s'ha produït, com moltes altres, per la fluctuació insegura del català a causa de la diglòssia.
Oi que en castellà no entendríem que de cop, sense més, li traguessin la d als participis dels verbs només perquè els andalusos ho fan (llegao, comío, cantao)? Doncs per què dimonis hem de fer nosaltres una cosa semblant?
I amb això no es tracta de ser carca, sinó de ser realista. Això de l'allavòrens em sona a fricada absoluta. Oralment, la gent pot dir el que vulgui, però reivindicar seriosament aquesta forma híbrida, vulgarisme a mig camí entre "aleshores" i "llavors", no té cap sentit. Si comencem així, ho podem fer amb un munt de termes. En què acabarem convertint el català? La llengua oral permet el que vulgueu, però el registre literari ha de mantenir un mínim de cura.
I m'estranya que "La lluna en un cove", que sempre intenta posar les coses ben posades i fer bones edicions en els textos, promogui aquesta iniciativa tan estranya.
El que cal és el contrari. Em sembla millor elevar el registre de la llengua que no fer-lo caure, no? Per què no dediquem l'esforç de reivindicar aquest terme a promoure que la gent recuperi els termes correctes? S'ha fet amb altres paraules. El meu pare deia barco, buson, acera i plàtanu. Nosaltres ara diem vaixell, bústica, vorera i plàtan.
No devaluem la llengua, sisplau.
Recuperem-la, que ens necessita.
Jo sóc més de dir "encabat" (que ni de conya és el mateix que "en acabat"!), també incorrecta i sinònim d'"allavòrens". Per tant, em solidaritzo totalment amb la vostra causa. Com més ampli sigui el diccionari, més gran serà la nostra parla!
ResponEliminaAl Delta de l’Ebre diem ALLAVONTES, però us donem suport total amb l’ALLAVÒRENS… JA N’ESTEM FARTS DE CENTRALISME LLINGÜÍSTIC!!!
ResponEliminaSalutacions
Joan
Centralisme lingüístic? A Barcelona també diem allavòrens i llavontes i encabat (la meva àvia sempre sempre ho deia) i moltes coses similars. És la grandesa de la llengua oral, però ja veig que no heu llegit la meva intervenció. O encara pitjor, l'heu ignorat. És una mica la creu dels filòlegs i dels científics de la llengua. Sobre la llengua tothom opina i no fa cas de l'opinió de la gent experta. Sort que no fem el mateix amb els metges, que si no ho teníem clar. Ho dic amb tot el bon rotlle del món, no vull molestar ningú.
ResponEliminaPerò si cada mot mal dit que pronunciem (arreu del territori, no té res a veure amb el centralisme) volem que surti al diccionari, anem ben apanyats.