En el número 29 d’aquesta revista vam publicar una traducció d’A. I. Kuprín: “Flors de tardor”. Ara, del mateix autor, publiquem un altre relat ben diferent: El brindis. Si el primer, amb un to intimista, intentava reflectir els sentiments i les emocions (ho anomenarem ‹registre micro›) d’una parella d’enamorats que es torna a trobar després d’uns anys d’haver-se separat, el relat que publiquem ara ens presenta unes motivacions i unes intencionalitats del tot diferents, i on s’utilitza a més a més un registre ‹macro›: el punt de vista se situa a dalt de tot, allà on la humanitat es pot observar en conjunt. En “El brindis” se’ns planteja la realització d’un somni utòpic, en aquest cas la instauració d’un règim anarquista mundial. Fixem-nos bé en la data de redacció del relat: 1905, moment en el qual aquest moviment ideològic i revolucionari vivia moments d’expansió. La instauració d’aquest règim, sumat al conseqüent desenvolupament tecnològic i científic, han permès que la humanitat es situï en el moment de la seva màxima esplendor. Un grup d’homes i dones, adonant-se i prenent consciència del llarg i dolorós camí que ha calgut recórrer per a abastar aqueixa fita, decideix brindar en honor de tots aquells que ho han fet possible. Tanmateix, sembla que la instauració d’aquest món utòpic no acabarà de satisfer del tot alguns cors nobles, que prefiririen, més que no pas homenatjar-la, viure en primera persona l’heroïcitat dels temps antics. Perfecció enfront d’heroisme; aquest és el dilema que, bàsicament, planteja el relat. D’altra banda, és també interessant, o si més no curiós, observar els elements de ciència-ficció que l’autor introdueix en la seva història, els quals elements són els que permeten a la humanitat aconseguir el seu màxim de desenvolupament i de benestar al qual fèiem referència. En base, hi ha la construcció d’una gran bobina terrestre (¡ni més ni menys!) per a l’obtenció d’una suposada font d’energia neta, barata i inesgotable (la font d’energia ideal) generada a partir de la força electromagnètica que aquesta bobina s’encarregaria de canalitzar. Veiem, per tant, que la preocupació sobre models energètics en el món industrialitzat arranca de lluny.El brindis, d'Aleksandr I. Kuprín, forma part del número 33 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número
