Flors de tardorAleksandr Ivànovitx Kuprín
En l’apartat de traduccions trobarem, en primer lloc, una bella i rara peça: Flors de tardor, d’Aleksandr Ivànovitx Kuprín; bella (i alhora tràgica) per la història d’amor frustrat entre dos antics amants que es tornen a trobar al cap dels anys; rara, perquè aquest és un text que l’autor va escriure l’any 1899, i que uns anys més tard va reescriure en una segona versió, que sembla que és la que s’ha publicat en la majoria d’antologies. És per això que la versió que presentem ací, la primera que va escriure, podria ser considerada, si es vol dir així, una petita «raresa» literària. Destaquen en aquesta història les reflexions sobre el present i el passat, sobre l’amor i la seva evolució, i també les metàfores de què l’autor es serveix per a referir-se a les coses passades que ja no tornaran. L’escenari del drama: la zona d’estiueig de la ciutat d’Odessa, Ucraïna, a la vora del Mar Negre; un bell indret envoltat de datxes i de vinyes.
Flors de tardor, d'Aleksandr Ivànovitx Kuprín, forma part del número 29 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número
