Joan Pinyol i Colom va néixer a Capellades l'any 1966 i és narrador. L'any 1984 inicia una relació epistolar amb Pere Calders que es converteix en el veritable estímul de la seva producció narrativa. L'any 1989 es llicencia en Filologia Catalana, i des d'aleshores treballa a l'ensenyament secundari. El 2008 es converteix en catedràtic de llengua catalana i literatura. Col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals, a més de participar en diverses antologies narratives, fins al moment és autor de «Balancí d'onades» (1994), «Avinguda Capri» (1999) –finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana–, «Ningú ve fet a mida» (2001) –finalista del IX Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa–, «Norantanou maneres de no viure encara a la lluna» (2001) –guanyador del I Premi Vila d'Almassora de Narrativa–, «Inquieta nit i altres contes» (2003), «Stòitxkov i Sofia» (2003) –guanyador del Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa 2002–, «Dorotea i la joia gegantina» (2005), «Micromèxics» (2007) –guanyador del Premi de Narrativa Vila de Puçol 2006–, «Pilota de set» (2008) –guanyador del XLIII Premi Recull de Narrativa–, «Fi de curs a Bucarest» (Baula, 2008) i «Glops» (Petròpolis, 2009). Un dia li van preguntar per què escriu i va respondre que no coneix manera millor de divertir-se. En La Lluna en un Cove hem publicat el relat En el fons (núm. 26)
dissabte, 5 de març del 2011
Joan Pinyol
Joan Pinyol i Colom va néixer a Capellades l'any 1966 i és narrador. L'any 1984 inicia una relació epistolar amb Pere Calders que es converteix en el veritable estímul de la seva producció narrativa. L'any 1989 es llicencia en Filologia Catalana, i des d'aleshores treballa a l'ensenyament secundari. El 2008 es converteix en catedràtic de llengua catalana i literatura. Col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals, a més de participar en diverses antologies narratives, fins al moment és autor de «Balancí d'onades» (1994), «Avinguda Capri» (1999) –finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana–, «Ningú ve fet a mida» (2001) –finalista del IX Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa–, «Norantanou maneres de no viure encara a la lluna» (2001) –guanyador del I Premi Vila d'Almassora de Narrativa–, «Inquieta nit i altres contes» (2003), «Stòitxkov i Sofia» (2003) –guanyador del Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa 2002–, «Dorotea i la joia gegantina» (2005), «Micromèxics» (2007) –guanyador del Premi de Narrativa Vila de Puçol 2006–, «Pilota de set» (2008) –guanyador del XLIII Premi Recull de Narrativa–, «Fi de curs a Bucarest» (Baula, 2008) i «Glops» (Petròpolis, 2009). Un dia li van preguntar per què escriu i va respondre que no coneix manera millor de divertir-se. En La Lluna en un Cove hem publicat el relat En el fons (núm. 26)
