Un món de plastilinaLimbània López
(Fragment): ¡Quina sort que tinc amb la plastilina! ¡És com una bassa d'oli enmig d'una tempesta! Els nens es queden tan calmats i concentrats manipulant la pasta desestructurada que fins i tot em puc permetre el luxe de pensar en allò que no puc fer en el dia a dia, pensar en mi mateixa.
Ara estic veient aquests ditets enfonsant-se dins de la meravella de colors que em remou un sentiment i unes sensacions indescriptibles.
La plastilina... el seu nom ja evoca una sensació, el de la plasticitat, el de la tonicitat, tot un món flexible de contrastos extrems. És ella com una dona. Quan nosaltres naixem, el primer contacte que tenim amb les persones és aquella petita pressió a les galtes, a les cames, en les mans...
Un món de plastilina, de Limbània López, forma part del número 25 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número
