Tríptic de la pèrduaJosep Penadés
(Fragment):
-No es lamente. Vostè no ha tingut la culpa de la desgràcia. Ni jo tampoc. La seua obligació era travessar la porta. I la meua, aconsellar-la, animar-la a que ho fera.
-Els xiquets s'han abocat a la barana. L'han vist caure. Han vist com el seu cos s'aixafava contra el terra. Com es formava un toll de sang al seu voltant. L'hem matat.
-Ja estava mort. No tenia solució. L'accident el va matar.
-No diga estupideses. L'accident ens matà a nosaltres, a mi i als xiquets. A ell l'hem matat nosaltres. Si l'hagué-rem deixat tranquil... Si no l'haguérem visitat totes les nits... No podia suportar les nostres aparicions. La travessada de la porta. Tan sols som espectres. Maleïts espectres.
Tríptic de la pèrdua, de Josep Penadés, forma part del número 25 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número
