dilluns, 28 de febrer de 2011

Laia Deu, Elies Villalonga (dins del núm. 25 de La Lluna en un Cove)

Laia Deu
Elies Villalonga

(Fragment): Es va rentar la cara i es va empolainar de valent. Es va abillar amb les millors gales incloent-hi una corbata, tot i que el llaç l'hagué de repetir tres vegades a causa de la tremolor de les seves mans. Va tornar a mirar el rellotge i decidí d'anar a donar-li els darrers consells.
Creuà tot el passadís i es col.locà davant la porta del fons. Hi va acostar l'orella, però no va sentir res. Tustà la porta tres cops: ¡toc, toc, toc! Una veu fina i dolça li contestà: -¡Endavant!
Obrí la porta i allà estava ella: una joveneta asseguda als peus del llit, mirant-lo amb atenció. Era morena, amb uns ulls fosquíssims fregant el negre i un esguard fred com el metall. Els seus cabells s'ondulaven al voltant del cap i de la cara donant-li un aire feréstec i salvatge.
-¿Ja és l'hora? -preguntà.
-Gairebé. Ja podem anar baixant -respongué el senyor Guiu.
La va agafar de la mà i tots dos junts van baixar les escales fins a la planta inferior. Un cop allà, li va donar les darreres instruccions, dient-li que s'esperés a l'habitació contigua, que ja l'avisaria per a entrar al menjador en el moment oportú.

Laia Deu, d'Elies Villalonga, forma part del número 25 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número