La pedreraNofre Moyà
(Fragment): Jo vaig ser dels primers en entrar a traballar-hi, a la pedrera. Trenta anys picant. Encara que quan pens en tot el que ha ocorregut darrerament, em semblen trenta mil. La pedrera es va tancar l'any passat, de manera que puc dir que l'he vist néixer, créixer i morir. Ara, en estar abandonada, s'ha convertit en un lloc perillós, perquè els nins poden caure pel precipici que ha quedat després de tant furgar en la roca. Però, per aquesta mateixa raó, aquest infecte forat s'ha convertit en el lloc perfecte per a llançar les nostres borses, perquè una vegada hàgim acabat amb aquesta tasca, es taparà tot amb terra, i els pins i les alzines creixeran de bell nou, tornant tot al seu estat natural; a ser el frondós bosc que va ser. No crec que visqui per a contar-ho.
La pedrera, de Nofre Moyà, forma part del número 25 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número
