El final serà un adéuEmma Sánchez
(Fragment): Per fi, les nits van ser per a dormir i el cor bategava suaument. No tenia malsons amb la meva àvia ni amb Carles. Tenia somnis d'amor i de futur. Una petita sospita, però, perdurava al cervell, la que no em deixava estar totalment segura que tot sigués com jo sentia, com jo pensava o volia sentir i pensar, però la vaig deixar dormida. Per una vegada a la meva estranya i trista vida, arribà la serenitat i no volia que la sospita l'alterés. I si algú es pregunta quina és la diferència entre la veritat, la vertadera realitat, i la mentida, només puc dir el que jo he viscut: la veritat és allò que apartem, per temor, i la mentida és el que ens ajuda a no veure què es veritat. Tan simple com això. Així, jo vaig decidir que el que m'avisava, la intuïció, l'instint, la percepció subconscient, era mentida, i així tot era més fàcil. Al cap i a la fi, això és el que havia fet tota la vida: fugir de la certesa. Però l'evidència t'acaba perseguint fins a convèncer-te.
El final serà un adéu, d'Emma Sánchez, forma part del número 25 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número
