Tornem a un altre cop al concurs tipus "taula de participació". En aquesta ocasió, els participants haureu de dir quina de les imatges de portada dels números publicats fins ara us ha agradat més, i per què. Heu de dir el número de La Lluna en un Cove, fer una breu descripció, i comentar per què us ha agradat. Es tracta de donar opinió personal lliurement. Es requereix un mínim de 5 línies per cada participació. Pot participar tothom. La taula de participació es tancarà el dia 31 de gener, i aleshores es procedirà a fer un sorteig d'un llibre entre tots aquells participants que no hagin guanyat cap premi durant l'any en curs. El llibre que se sortejarà serà: "Els millors contes de la literatura fantàstica" (antologia, diversos autors, Ed. Columna). Animeu-vos a participar! Podeu veure totes les imatges de portada anant a: www.lallunaenuncove.cat
La portada que més m'ha agradat ha estat la del número 10, l'especial viatges. Em sembla que per l'esperit intrèpid que transmet i que caracteriza la Lluna en un Cove:
ResponEliminaEls colors esmorteïts i llunyans de Sibèria, la incertesa sobre què s'hi amaga i la seguretat d'una experiència excepcional.
Una edició que sens dubte ens va fer viatjar.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA mi em pareix que la portada de la número tretze denota, com les anteriors, que darrere de la Lluna en un Cove hi ha un intent de normalitzar el nostre xicotet entramat cultural i lingüístic, ni que siga a partir d'un disseny en aquest cas colorista i esperançador. No és ja la portada sinó una cosa més gran i més màgica que, almenys i ja és dir, ha fet que tinga aquesta revista per primera vegada a les mans. A llegir doncs, i a gaudir de la nostra maltractada però arrelada llengua.
ResponEliminaA mi m'agrada molt la del núm. 10, especial viatges. Però també haig de dir que el format de llibre una mica més gran dels dos darrers números i l'aparició del color i la consistència de les tapes, em sembla molt bé. Perquè, com diu el Secretari, tot plegat fa l'efecte de ser més un llibre i de voler anar més lluny.
ResponEliminaLa número 9: és elegant i màgica
ResponEliminaDe fet totes les portades de La Lluna en un Cove des que s´editen amb una fotografia, m´han semblat interessants i sugerents. Potser la 12 la fotografia és més atípica, pot resultar sugerent si ja coneixes la línia editorial però com a lectora independent potser no m´atrauria ; de la 13 m´agrada la placidesa que comunica un riu ample en una plana, la 11 és més típica. Entre la 6 i la 10, que són en blanc i negre, la menys atractiva per mi és la 8 i trobo que la 9, la 7 i la 6 tenen força, en a mi em venen ganes de mirar què hi ha dins.
ResponEliminaEsperant que us siguin útils els meus comentaris rebeu una salutació cordial.
Cecília Mas
La portada del nº6 és la que em sembla més suggerent. Amb un llenguatge eminentment cinematogràfic, aconsegueix explicar l'estat d'ànim que, amb una gran dosi de romanticisme, se sol atribuir a l'escriptor absolutament entregat a la seva obra. L'ésser que decideix escriure en lloc de suïcidar-se, sovint s'ha d'acarar amb la buidor, la frustració o la insatisfacció que li pot comportar el fet d'haver d'escriure per no morir. La ràbia subsegüent el pot dur perfectament a llençar la màquina a la cuneta i, eventualment, a acabar suïcidant-se de tota manera...
ResponEliminaJordi Cervera
Fins i tot als dies més ombrívols ens pot caçar un fibló de llum que ens arrenqui el somriure. Pensaments que ens eleven de les tenebres i ens fan volar...
ResponEliminaEl número 8, la cismàtica essència de la Lluna, entre ficció i realitat, com l'au fènix que renaix cada mes per superar-se un cop més!
Hola, A mi m'agrada la coberta número 11.
ResponEliminaPerqué connecta amb l'esperit vocacional de l'escriptura i de la LLuna en un cove.
Em transporta a "s'ha escrit un crim", i a aquell periodisme agosarat de'n Lou grant.
M'indueix a recordar el perqué, vaig decidir de petita que seria escriptora.
Una máquina d'escriure i una història. No cal res més.
Gràcies per avisar-me.
La número 9! M'agrada, la trobo precisa!
ResponEliminaLa imatge que m'atrau més és la de la portada nombre 13. Sembla una pintura, els colors escollits dona una harmonia a tota la imatge i provoca una sensació de tendresa molt bonica. La pinzellada tipus impressionista fa que la portada tingui una gran força, així com la llum definida en la mateixa, que també indueix al lector a pendre la lectura amb una actitud determinada.
ResponEliminaCrec que la portada més interessant és la del núm. 6, perquè ofereix, a més d'una composició artística reeixida com en números següents, una porta oberta a la interpretació múltiple. Jo hi veig el moviment de l'imparable tren de la literatura sobre les vies de la vida en contrast amb la solitud intrínseca de l'ofici de l'escriptura. Crec que en endavant caldria versionar més aquest motiu de la màquina d'escriure abandonada en un context insòlit, que ve a ser un correlat objectual de la lluna en un cove que ens dóna nom i afany.
ResponEliminaLa portada que més m'agrada és la nº 8 per la curiositat que desperta la imatge. A més el fet d'estar en blanc i negre, la fa més íntima tot limitant-li els colors i deixant pas a la imaginació. La millor expressió del treball d'aquesta editorial és sens dubte aquest raig de llum que penetre dels núvols fins a arribar-nos als nostres ulls.
ResponEliminaPau Llosa
La portada número 10 la trobo encertada, i la número 6 suggerent. Potser em quedaria amb la 6 perquè la tristesa que emana d’una maquina d’escriure abandonada és un sentiment que de vegades va de bracet amb l’autor a l’hora de crear.
ResponEliminaLa portada número 11 és la que més m’ha agradat. A part de transportar-me a un temps d’adolescència i joventut, en què els ordinadors només els veiem a les pel•lícules, i eren imaginats com cosa de ciència-ficció, la vella màquina d’escriure m’ha fet reviure, en el record, els somnis imaginaris d’esdevenir escriptor, teclejant fantasies que només llegia jo, perquè, era un temps perillós per a expressar anhels contraris als que ens manaven. Que sigui en blanc i negre, encara dóna més autenticitat a aquell obscur temps.
ResponEliminaNo és fàcil. La portada número 6 diu molt, és interessant, suggerent. La número 10 a més de ser escaient, t´invita a viatjar, i a més lluny. La zona, del mapa que apareix, és una part de Sibèria. Les portades 12 i 13 són molt atractives. La 12 sembla continuació de la 10, hem arribat ja a Sibèria?. La 13, té aquest sentit de llunyania, tranquilitat i placidesa
ResponEliminaDavid Vicent.
La que més m'agrada és la 11, és un tipus de pla molt dinàmic i suggerent amb referències a la novela negra o al periodisme d'altres temps; ens transmet la sensació de literatura entesa com a ofici i treball artesanal i alhora ens informa del contingut de la revista.
ResponEliminaTambé m'agrada la 6 perquè la imatge evoca uns antecedents que podem jugar a imaginar (com ha arribat la màquina d'escriure fins allí?); m'agrada també pel contrast entre el moviment del trànsit i la quietud i sol·litud necessària per l'escriptura que representa per a mi la màquina; una pausa per reflexionar sobre tot aquest caos, sortir un moment a la vorera del mon per prendre distància i poder parlar sobre ell.
Sobretot el que trobo que han de tenir les fotografies de portada és, que a banda de tenir una bellesa plàstica i suggerir multitud de lectures, informin del contingut de la revista mitjançant l'aparició d'algun element relacionat amb el mon de la literatura (des d'una màquina d'escriure o una ploma fins una coses més abstracte com taques de tinta) És també una manera de publicitar-se. Si vas a algun lloc amb la revista i algú que no la coneix la veu relacionarà automàticament el nom de la publicació amb el seu contingut.
Ramon Pros
la que més m'agrada és la número 6...
ResponEliminaperq la idea de la foto està molt lligada al contingut de la revista...
salut*
Lutxana art*
www.lutxana.org
Hola. A mi al que mes m´ha agradat,és al al num.8. Perquè dona al cel molt en que pensar, refleccionar,i la tranquilitat ideal per llegir.
ResponEliminaBona nit a tots,
ResponEliminaEl meu vot és per la portada nº6.
M'evoca l'oblid i la decadència, i a la vegada la capacitat de treure una historia de qualsevol lloc.
La imatge també em fa pensar en un homicidi, en un thriller; la màquina d'escriure com un cadàver oblidat al costat de la carretera.
N'hi ha d'altres que també m'agraden, però aquesta te un regust més negre, més subtil. Potser més brut. Insinua, més del que diu.
Isi
Bé, companys,
ResponEliminaLa portada que més m'agrada és la tretze. És la més màgica; també la més global, d'altres són més específiques.
Crec que els paisatges són uns bons representadors del que és la escriptura per la vessant més imaginativa. Aquests sempre embolcallen les històries, siguin de l'estil que siguin.
Per estrany que us semble, a mi m'agrada la portada del número 7.
ResponEliminaLes flors dels cards, esbatanades, amb les llavors a punt d'envolar-se cap on els duga el vent per germinar una nova planta, lluny.
La Lluna en un Cove també està ja en el seu punt de òptim de maduració i escampa per tot arreu les petites històries que ens entretindran, ens faran reflexionar, ens divertiran, ens ajudaran a passar les hores...
M'és molt difícil decidir-me per una portada. Les portades amb imatges en blanc i negre són totes suggerents...M'agrada la 10 dels viatges però també la 6, la 7 i la 8. Estic d'acord també amb molts de vosaltres quan comenteu que el color dóna un pas endevant a la trajectòria de La Lluna en un Cove. Em quedaria en aquest cas amb la 13. Jo he parlat de la revista amb persones que no la coneixien i quan l'han vist s'han quedat sorpresos. Quan parles de revista el concepte o la visualització que un fa d'una revista és diferent, quan la veuen el comentari és "si sembla un llibre!" i crec que el número 13 és la que s'acosta més a aquest concepte.
ResponEliminaEn realitat, totes les portades de La Lluna en un Cove són molt suggerents, costa triar-ne una. Sobretot tinc debilitat per les que són en blanc i negre, sempre m'han inspirat més que no pas les altres. I en concret, la número 9 és la que més m'agrada. La flor és preciosa (a mi m'encanta), molt "delicada" (malgrat les punxes!), i tots aquests reflexes de fons li donen un aire de... somni, potser. Com si ho estiguessis imaginant, deixant volar l'imaginació. Una portada senzilla, però que parla per si sola, fa que vulguis saber què hi ha a dins. Et convida a llegir i deixar-te portar. Per això m'agrada tant.
ResponEliminaLa portada de la Lluna al Cove que més m'ha agradat és la número 11. En blanc i negre resulta una imatge molt més crua i propera. El detall d'un
ResponEliminana màquina d'escriure, com a únic objecte dominant, en primer pla, mostra la soledat i la tradició de posar-se a escriure una gran novel·la.
Per mi, la primera és la més maca. Perquè és la primera, però també pels seu disseny. És una portada modesta, transparent, sincera, que no amaga res i es basta per saber què trobarem dins. El to verd n'indica la joventut i ens permet un joc fàcil de paraules amb les fulles.
ResponEliminaCom que soc molt de la fotografia la portada que m'agrada es la 6
ResponEliminauna abraçada
A mi m'agraden totes les que són fotografies en blanc i negre.
ResponEliminaA mi la que mes m'agrada es la numero 12, inspira pau i tranquilitat per poder llegir un bon relat, et convida a perdret en la magia de les paraules i la imaginació, crea un mon intim i sugerent pels que tenim el maravellos vici de llegir
ResponEliminaPetons
La portada més suggerent, per a mi, és la portada num 9. Bombolles de sabó, fràgils i lleugeres, acostant-se a un tronc ple d'espines. La fragilitat de la inocència de les bombolles enfront la duresa de les punxes. Quanta estona duraran? El contrats en blanc i negre li dona encara més força
ResponEliminaHola !!
ResponEliminaA mi la que m'agrada molt i molt és la del núm. 6.
Una màquina d'escriure és l'objecte dels escritors del meu temps, la via del tren em porta a l'infància, jo vaig nèixer al costat de la via. I ara res de tot això em sembla real ... Penseu que la memòria individual i col·lectiva és tant selectiva que no aprenem mai del passat?
La portada que més m'agrada és la del número tretze, quines ganes de deixar-ho tot i sortir corrents amb un bon llibre cap allà, seure a la vora d'aquest riu tan blau i llegir una bona estona amb aquesta tranquilitat i pau que inspira el paisatge.
ResponEliminaLa portada que més m'agrada és la número 11. És intrigant, misteriosa i et sents transportat en el temps. Què és sinó llegir? Viatjar amb la ment, ser dins altres ànimes, conèixer altres circumstàncies i paisatges, deixar de ser un mateix...
ResponEliminaPer mi la millor portada és la número 12, em produeix pau i tranquilitat propi d'una lectura evocadora...
ResponEliminaHola a Tots a i a Totes!
ResponEliminaHa arribat el moment de tancar aquest concurs/debat, que hem de dir que ha estat, amb diferència, el que més participacions ha registrat. Sobretot, ha estat molt interessant conèixer les vostres opinions sobre el tema que plantejàvem: les portades de La Lluna en un Cove. Vaja, s'ha pogut constatar la diversitat de gustos i inclinacions estètiques de cadascun de vosaltres; ha estat molt bonic conèixer, no només quina portada us agradava més, sinó també el perquè de la vostra preferència; cadascú ha donat el seu motiu i la seva justificació, i això creiem que ha resultat més enriquidor que no pas ho hauria estat una simple votació. És a dir: el millor han estat els vostres comentaris. Sincerament, moltes gràcies a tots per la vostra participació.
Hem tingut la temptació de fer com un recompte de vots per a veure quina havia estat la portada guanyadora per votació vostra; però després hem pensat que això potser espatllaria una mica el sentit d'aquest debat (o com es pugui dir): permetre que cadascú expressés lliurement la seva opinió personal al voltant d'una imatge; permetre que cadascú expressés què li suggeria aquesta o aquesta altra portada. Doncs bé, es tractava d'això. I el que no farem serà dir: "En general, la portada que més ha agradat ha estat...". No. Perquè, com dèiem, cadascú té la seva opinió; i el cas és que, si us fixeu amb els comentaris que vosaltres mateixos heu deixat, cada portada té una certa gràcia a la seva manera, i "irràdia" uns suggeriments que cadascú interpreta segons les seves pròpies referències.
Doncs bé: no "proclamarem" una portada guanyadora. Però sí que hem de proclamar el guanyador d'aquesta taula de participació, la qual cosa es farà per sorteig. En el següent missatge donarem les instruccions del sorteig del llibre entre els participants. Recordeu que el llibre a sortejar és: "Els millors contes de la literatura fantàstica". Vinga, doncs! Llegiu el següent comentari.
A continuació s'assignarà un número a cada participat, segons el seu ordre de participació:
ResponElimina01 - Rubén
02 - Secretari
03 - Anna M. Villalonga
04 - Mariko
05 - Cecília Mas
06 - Jordi Cervera
07 - Vincent
08 - Sandra D. Roig
09 - Cesk Freixas
10 - Carmen Andújar
11 - Jordi Prenafeta
12 - Pau Llosa
13 - Anònim del 20 de gener
14 - Josep
15 - David Vicent
16 - Ramon Pros
17 - Lutxana Art
18 - Jordi Bofill
19 - Isi
20 - Venceslau Pons
21 - anmonbar
22 - Rocío
23 - Aida
24 - Vicente Juan
25 - Oriol
26 - Té la mà Maria
27 - Glòria Sanz
28 - Mary Cespon
29 - viu i llegeix
30 - TCT
31 - Anònim del 30 de gener
32 - Sílvia
33 - Anònim 2 del 30 de gener
Doncs bé, ens fixarem en el sorteig de l'ONCE del dia 1 de febrer (demà). El guanyador del nostre sorteig serà aquell el número del qual coincideixi amb les dues darreres xifres de la combinació guanyadora de l'ONCE. Com que nosaltres tenim 33 participants, si el número que surt de l'ONCE (les dues darreres xifres) és superior a 33, aleshores ens fixarem en el parell de números format per la penúltima i l'antepenúltima xifra de la combinació guanyadora de l'ONCE (és a dir: en la segona i en la tercera, comptant de dreta a esquerra); si aquest número també és superior a 33, aleshores ens fixarem en el parell de números format per la tercera i quarta xifra..., etc. Així, fins a trobar un número que no sigui superior a 33. Vinga, doncs així ho farem, perquè d'aquesta manera garantim les mateixes possibilitats per a tothom. Que hi hagi sort! Ens veiem demà, tan bon se sàpiga la combinació guanyadora. Salutacions!
La combinació guanyadora de l'ONCE del dia 1/2/2010 és el número 15531. Per tant, el guanyador del sorteig és el número 31 (dues darreres xifres). Es tracta de: Anònim 1 del dia 30 de gener (mireu el comentari anterior).
ResponEliminaPreguem al guanyador que ens envie el nom complet i les dades a través de correu electrònic, contactant amb: jodemano@lallunaenuncove.cat i així li enviarem el seu premi a casa.
Gràcies per la vostra participació i fins al proper concurs.
Recordeu que La Lluna en un Cove és un impossible de periodicitat mensual.