La Lluna en un Cove · Revista de Relats en Català

Presentació del número 35 de La Lluna en un Cove a Ontinyent

2012-01-20T15:45:00.003+01:00

El responsable de La "Lluna en un Cove", Lluís M. Pérez, en companyia de Josep Penadés, col·laborador literari del número 35, van presentar la revista al centre de FPA de Sant Carles, a Ontinyent (La Vall d'Albaida), el dia 19 de gener de 2012. L'acte va comptar amb la presència de Maria Josep Garcia, presidenta de l'Institut d'Estudis de La Vall d'Albaida, i també de Casimir Romero, que va fer les lectures de diversos fragments d'aquest número. "La Lluna en un Cove" continua així la seva tasca de difusió de l'obra dels nous autors que col·laboren amb nosaltres.

En la taula, d'esquerra a dreta: Casimir Romero, Josep Penadés, Lluís M. Pérez, i Maria Josep Garcia.

Posem en marxa la campanya "Jo també dic ALLAVÒRENS"

2012-01-20T10:48:00.002+01:00

"La Lluna en un Cove" posa en marxa la campanya "Jo també dic ALLAVÒRENS" pera reivindicar el reconeixement d'aquesta forma usada en l'àmbit oral i col·loquial. El nostre company "El Punt Vol·lat" ha dissenyat unes enganxines que podreu usar lliurement pera disseminar-les per la xarxa i fer així reivindicació d'aquesta forma lingüística que a hores d'ara, injustament, encara no és present en cap diccionari normatiu de la nostra llengua. Les enganxines tenen tres dimensions: petita, mitjana i alta. Feu clic en la que més us interessi i descarregueu-la o enllaceu-la en les vostres pàgines, blogs, o perfils de les xarxes socials.

Jo també dic "ALLAVÒRENS" (enganxina petita):

Jo també dic "ALLAVÒRENS"
(enganxina mitjana, feu clic pera ampliar):

Jo també dic "ALLAVÒRENS"
(enganxina alta resolució, feu clic pera ampliar):

Presentació del núm. 35 de "La Lluna en un Cove"

2012-01-09T19:31:00.004+01:00

Dia 19 de gener de 2012, a partir de les 19:00 hores, a Ontinyent (La Vall d'Albaida) en el centre de FPA Sant Carles, Carrer Maians, 53, farem la presentació del número 35 de "La Lluna en un Cove". L'acte comptarà amb la presència de Lluís Miquel Pérez i Muñoz, editor i responsable d'aquesta publicació, i de Josep Penadés Albert, un dels col·laboradors literaris del número 35. Esperem la vostra assistència.

Busquem col·laboradors literaris

2011-12-29T16:55:00.000+01:00

La Lluna en un Cove · Relats en Català: Busquem col·laboradors literaris. Si vols publicar els teus relats en paper, dins de "La Lluna en un Cove", consulta les bases en l'apartat "Enviar relats per a selecció". Amb 35 números editats, més de 320 autors diferents ja han publicat en "La Lluna en un Cove". ¿T'animes a participar?

Número 35 de La Lluna en un Cove

2011-12-29T16:49:00.003+01:00

Número 35 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Xuan Porta, Tomàs Bosch, Anna M. Villalonga, Josep Penadés, Teresa Duch, Clàudia Codina, Noemí Damont, Raül Landeras, Merxe Llop, i Juli Vert

Amb les traduccions de:
A. G. Bierce
T. Gautier

I l'article d'Emili Gil:
De Catí a Sant Pere de Castellfort:
¿Una peregrinació pagana?

La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 35
124 pàgines

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

El núm. 35 de La Lluna en un Cove

2011-12-29T16:47:00.000+01:00

Abusar de les subordinades, de Juli Vert (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T16:01:00.001+01:00

Abusar de les subordinades, de Juli Vert. En aquest cas, aquest desconcertant autor ens envia una peça que posa sobre la taula una problemàtica que subjau en el nostre món actual.

Abusar de les subordinades, de Juli Vert, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Dos actors per a un paper, de Théophile Gautier (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T15:52:00.004+01:00

Dos actors per a un paper, de Théophile Gautier, amb traducció d’Elisabet Carbó, ens presenta una història de format, estructura i argument clàssics. El jove Henrich, estudiant de teologia, havent descobert els seus dots per al teatre, no es resigna a acabar sent un humil pastor de poble, i s’involucra en una companyia teatral, cosa que farà que deixi de comptar amb les simpaties de la família de la seva jove estimada i promesa. La noia intentarà convèncer-lo que deixi el teatre, no només perquè s’aparti d’aquella vida de moralitat dubtosa, sinó també per a poder casar-se, ja que la família d’ella ha deixat ben clar que no consentirà un matrimoni amb un comediant. Però justament ara Henrich no pot abandonar el teatre, car té entre mans un paper molt especial que preveu que el portarà a la glòria. Tanmateix, el jove actor no s’imagina fins a quin punt el públic s’entusiasmarà amb aquell paper...

Dos actors per a un paper, de Théophile Gautier, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Un abrandament imperfecte, d’Ambrose G. Bierce (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T15:47:00.005+01:00

Un abrandament imperfecte, d’Ambrose G. Bierce. La primera de les traduccions que presentem en aquest número ve de la mà de Joaquim Martí, que ens envia aquesta peça curiosa, amb un sentit de l’humor una mica macabre, però que inclou també una mordaç crítica contra uns determinats agents socials de l’època i de l’entorn de l’autor, i posa alhora sobre la taula la temàtica sobre les assegurances usades amb finalitats fraudulentes. Per descomptat, en primer pla apareix la infinita bretoleria del protagonista, capaç de realitzar els actes més abominables... No us perdeu tampoc la nota biogràfica de l’autor (al final del número); és un d’aquells casos en què, potser, la vida d’un escriptor supera des del punt de vista literari finsitot la seva pròpia obra.

Un abrandament imperfecte, d’Ambrose G. Bierce, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Conill omnipresent, de Clàudia Codina (dins del número 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T15:42:00.001+01:00

Conill omnipresent, de Clàudia Codina. En “La Lluna en un Cove” ens complau veure que l’amor per la literatura arrela també entre els més joves. És el cas d’aquesta autora, que amb només quinze anys, i animada pel seu professor de català, ens presenta un relat que hem considerat interessant publicar en aquestes pàgines. La història gira al voltant dels esdeveniments traumàtics que viu la protagonista del conte en relació amb un petit conill que és la seva estimada mascota. I és que els traumes infantils ens persegueixen durant tota la nostra vida i marquen d’alguna manera el nostre destí. Així doncs, queda dit: ens agrada comprovar que també els més joves es lliuren de gust a incipients vocacions literàries, i des de la nostra revista ens complau ajudar a fer créixer i consolidar aquestes vocacions, animant els autors més joves amb la publicació dels seus relats.

Conill omnipresent, de Clàudia Codina, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Un bitllet d’autobús, de Merxe Llop (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T15:30:00.003+01:00

Un bitllet d’autobús, de Merxe Llop. De vegades, les converses més inesperades es poden establir entre dues perfectes desconegudes, a través del telèfon. L’autora adjuntava aquesta nota en el sobre que ens va enviar: «Amics de La Lluna en un Cove: Us envio un relat que he escrit amb el dialecte nord-occidental del català. És un text molt oral i per tant a mi em sona més familiar. També penso que d’aquesta manera podreu conèixer la manera d’expressar-se i de sentir de la gent de la Franja.»

Un bitllet d’autobús, de Merxe Llop, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

De tot cor, de Noemí Damont (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T15:22:00.002+01:00

De tot cor, de Noemí Damont. Un brevíssim relat on el cor (queda clar amb el títol) té un paper molt destacat. Amb una escenificació gairebé surrealista, i amb una estructura que recorda el microconte, aquesta peça ens porta a reflexionar sobre els sentiments, sobre la forma d’actuar, i sobre la relació que l’esperit guarda amb la matèria (l’ànima amb el cos).

De tot cor, de Noemí Damont, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Million Euros Hotel, de Raül Landeras (dins del número 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T15:15:00.003+01:00

Million Euros Hotel, de Raül Landeras. Una interessant pe-ça narrativa fragmentada: en cada habitació d’aquest hotel té lloc una història, i de vegades unes històries i altres es relacionen entre elles formant un quadre parcel·lat ple d’individus ‹friquis› que arrosseguen soledats, dependències, vicis, desamors, i finsitot desajustos mentals.

Million Euros Hotel, de Raül Landeras, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Fi, de Josep Penadés (dins del número 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T14:07:00.002+01:00

Fi, de Josep Penadés. Vinga va, un relat de terror per als amants del gènere. Un escriptor té una petita caseta al camp on acostuma a escriure les seves històries. Precisament, ara està escrivint un trio de contes de por, i l’últim relat de la sèrie se li resisteix; la pantalla de l’ordinador roman en blanc. Mentre va pensant com afrontar la història que vol escriure, cau la nit, i tot esdevé fosc al voltant de la petita caseta isolada. ¿Què ha estat això? ¿Un sorollet en la planta de dalt...? ¿O és només la seva hipersensibilitat retorçuda d’escriptor amb massa imaginació...? Ja us avisem: aquest relat no és apte per a tots els públics.

Fi, de Josep Penadés, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Amable, de Teresa Duch (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T14:02:00.002+01:00

Amable, de Teresa Duch. Aquest relat breu no és un conte de terror, però us posarà també els pèls de punta. Per la realitat punyent que amaga al seu darrere, per la espaordidora història d’actes llegíssims que un dels personatges perpetra sobre una criatura innocent, pura, de cor net... Però, tal vegada, potser no tot està perdut... potser encara una espurna humana, un caliu encara no extingit subjau a dins de l’ànima del monstre. ¿Serà aquest capaç de revoltar-se contra la seva pròpia maldat, o això ja no és possible? D’altra banda, el relat es contextualitza en l’època actual de capitalisme profund que estem vivint, on moltes persones, especialment les més desafavorides pel sistema, es veuen obligades a viure en unes condicions lamentables, que porten a la desesperança, i, de vegades, a adoptar solucions del tot indesitjables. Per això, tan important és una mica d’amabilitat...

Amable, de Teresa Duch, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Isabel, d'Anna M. Villalonga (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T13:42:00.001+01:00

Isabel, d’Anna M. Villalonga. Totalment contraposat al relat anterior, “Isabel” ens presenta un petit (o gran) infern interior d’un ésser solitari, que viu reclòs a casa seva, sense poder sortir, obligat tant sí com no a suportar la mundana agitació dels altres habitants de la casa. ¿Qui és Isabel? ¿Perquè viu reclosa a casa? ¿Què fa tot el dia, passejant-se amunt i avall pels corredors i per les estances de l’habitatge? Si voleu conèixer-la, l’Anna M. Villalonga us la presentarà amb molt de gust.

Isabel, d'Anna M. Villalonga, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Hores petites, de Tomàs Bosch (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T13:38:00.002+01:00

Hores petites, de Tomàs Bosch. «Quasi mitjanit. La ciutat és una avinguda llarga i buida, un desert fred i antipàtic de ciment i asfalt. La gent amb sort gaudeix del beneït repòs dins la calor de les llars. L’home, encongit d’espatlles, s’apuja la cremallera de la jaqueta fins al coll. Rebufa per la boca i, davant la cara, se li forma un espès nigul de vapor. Parteix apressat. Destí: ca seva.» Una petita peça narrativa que reflecteix un moment, un instant. Les hores petites... per a cadascú representen una cosa. Per al protagonista d’aquesta història representen el retorn, la tornada a casa, el retrobament amb allò que vertaderament estima, que el fa somriure i ser feliç.

Hores petites, de Tomàs Bosch, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Peles caleyes revueltes de Colombia, de Xuan Porta (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

2011-12-29T13:33:00.002+01:00

Peles caleyes revueltes de Colombia, de Xuan Porta. D’entrada, és clar, us sobtarà el títol. En efecte, això no és català. Tampoc no és aranès, ni occità, ni gallec, ni aragonès. A veure, si us diem que el relat ens l’envien des de Xixón, aleshores, ¿de quina llengua estem parlant? Doncs de l’asturià, és clar. Així doncs, ¿un relat en llengua asturiana? En efecte, això mateix. Fa algunes setmanes, l’autor es va posar en contacte amb la redacció de “La Lluna en un Cove” per a preguntar-nos si admetíem relats en asturià, i des d’ací li vam contestar que sí. ¿Per què no? L’asturià és una llengua de fàcil comprensió per als catalanoparlants; almenys l’asturià escrit (una altra cosa seria la llengua parlada, però pensem que tampoc no deu haver gaire problema). A més, en la seva qualitat de llengua que, com la nostra, lluita per normalitzar el seu ús en el territori que li és propi, fàcilment desperta les nostres simpaties i ens agermana en una causa comuna: la normalització de cada llengua en el seu país. Per això, però també perquè la qualitat literària del relat s’ho ben mereix, hem decidit incloure aquesta peça narrativa en llengua asturiana dins de la nostra petita publicació en català. Encaridament us convidem a llegir aquest relat; us sorprendreu de veure que ho enteneu tot, o gairebé tot. Inclús restareu parats de la gran semblança que presenten no pocs mots d’una llengua i de l’altra. ¿L’argument del relat? L’autor ens narra amb un estil senzill però efectiu i fàcilment entenedor el seu viatge a Colòmbia dins del context d’un programa universitari per a desenvolupar un projecte d’investigació. Així doncs, intrèpids lectors, ¿accepteu el repte? ¿Ens acompanyareu en el viatge? ¡Ja us diem que no quedareu decebuts!

Peles caleyes revueltes de Colombia, de Xuan Porta, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Ambrose G. Bierce

2011-12-29T11:32:00.003+01:00

Ambrose Gwinett Bierce va néixer el 24 de juny de 1842 a l’assentament purità de Horse Cave Creeck, al comtat de Meigs (Ohio), en una família calvinista de tretze germans. Els pares, carregats de repressions i prejudicis, van pujar els fills entre càstigs corporals i el terror de les flames de l’Infern, cosa que féu covar al petit Ambrose un odi visceral per la seva família. Al començament de la Guerra de Secessió, es va allistar molt il·lusionat a l’exèrcit federal, però ben aviat va quedar colpit pels horrors de la guerra. Participà en diverses batalles (Shiloh, Chickamauga, Chattanooga i Kennesaw Mountain, entre d’altres) i va acabar ferit de gravetat. De les seves experiències bèl·liques en van sortir alguns dels relats més esfereïdors sobre aquella guerra. El 1865 es va llicenciar desencisat dels éssers humans, amb un escepticisme i un pessimisme còsmic que ja no l’havien d’abandonar. El 1867 s’estableix a San Francisco i es converteix en periodista. Les seves columnes ben aviat van ser cèlebres pels seus atacs virulents a polítics, ministres de l’Església, poetes i altres periodistes, fins al punt que se’l considerava «the wickedest man in San Francisco». El 1871 es va casar amb Mary Ellen Day, de qui es va separar el 1888 i divorciar el 1904, i amb qui va tenir tres fills. Entre 1872-75 viu i treballa a Londres, època en què comença a escriure relats. Novament als EEUU, deixant de banda una aventura a Dakota del Sud com a administrador de la Black Hills Placer Mining Company, reprèn la seva activitat com a periodista i el 1887 entra a treballar per al magnat de la informació W. Randolph Hearst, fins al 1909. A l’octubre de 1913, amb setanta-un anys, Bierce, després d’haver deixat arreglats legalment tots els seus assumptes, marxa de Washington i al desembre entra a Mèxic per El Paso. A Ciudad Juárez s’uneix a Pancho Villa com a observador fins que se’n perd el rastre. En una de les darreres cartes que escrigué a la seva neboda Lora, deia: «Si sents a dir que m’han posat davant una paret de pedra mexicana i m’han cosit a trets, si et plau, sàpigues que penso que és una bona manera de deixar aquesta vida. És millor que la vellesa, la malaltia o una caiguda per les escales del celler. Ser un gringo a Mèxic, ¡ah, això sí que és eutanàsia!» Malgrat que hi ha moltes teories sobre la seva desaparició, es creu que va morir durant el setge d’Ojinaga (gener de 1914). Aquest darrer episodi de la vida de Bierce és literaturitzat a la novel·la “Gringo viejo” (1985), de Carlos Fuentes, de la qual va sortir la pel·lícula “Old Gringo” (1989), dirigida per Luis Puenzo i protagonitzada per Gregory Peck. L’obra de Bierce comprèn des de les faules fantàstiques una mica a l’estil d’Isop i Lafontaine, fins al món del terror sobrenatural, passant pels truculents relats de guerra i les històries macabres d’humor negre. En certa manera segueix la tradició de Poe, Hawthorne i Melville, i Lovecraft va incorporar alguns elements de l’obra de Bierce als Mites de Cthullu. De la seva nombrosa obra cal destacar “Tales of Soldiers and Civilians” (1891), “Black Beetles in Amber” (1892), “Can Such Things Be?” (1893) “Fantastic Fables” (1899) i “The Devil’s Dictionary” (1911). En "La Lluna en un Cove" (núm. 35) hem publicat el relat "Un abrandament imperfecte", d'Ambrose G. Bierce, amb traducció de Joaquim Martí.

Théophile Gautier

2011-12-29T11:25:00.004+01:00

Théophile Gautier (Tarbes, 1811- Neuilly-sur-Seine, 1872). Escriptor i crític d’art francès. Va ser una figura de transició entre el romanticisme i el parnassianisme. Malgrat que inicialment volia ser pintor, la coneixença amb Victor Hugo va fer que es decantés per la literatura. Adherit a l’estètica romàntica, va ser un dels participants més apassionats de la famosa batalla d’Hernani (1830). Era amic de Baudelaire i de Gérard de Nerval i, amb aquest últim, va ser l’ànima del cenacle de la Rue du Doyenne, que reunia artistes que posaven de dandis i de satànics, però que també va assentar les bases de l’anomenada École Parnassienne. Gautier va ser un dels defensors més fervents de la teoria de l’art per l’art: l’art no ha de tenir una finalitat altra que ésser, idea que el mateix autor va exposar als pròlegs de “Les Jeune-France, romans goguenars” (1833) i de “Mademoiselle de Maupin” (1835-36). Va fer nombrosos viatges (Egipte, Itàlia, Rússia...), dels quals van sortir diversos llibres d’impressions i que també va aprofitar en alguns dels seus relats de ficció. Entre les seves obres, destaquen “Premières poesies” (1830), “Emaux et Camées” (1852), “Le Roman de la Momie” (1857) i “Capitaine Fracasse” (1863). En "La Lluna en un Cove" (número 35) hem publicat el relat "Dos actors per a un paper", de Théophile Gautier, amb traducció al català d'Elisabet Carbó.

Clàudia Codina

2011-12-29T11:19:00.002+01:00

Clàudia Codina i Riera (Tona, 1997). Actualment estudia 3r d’ESO a l’Escola Vedruna. Ha participat en concursos literaris locals i comarcals on ha obtingut alguns premis i accèssits. Escriu, sobretot, relats curts amb un estil particular i definit, malgrat la seva curta edat. En "La Lluna en un Cove" (número 35) ha publicat el relat "Conill omnipresent".

Merxe Llop

2011-12-29T11:12:00.003+01:00

Merxe Llop Alfonso. Vaig nàixer a Nonasp (Saragossa) l’any 1957. He fet les carreres de Magisteri, Filosofia i Ciències de l’Educació; també cursos diversos de psicologia (especialment de psicoanàlisi), literatura, música, entre altres. Sóc una dona d’interessos múltiples. M’he dedicat al teatre, animació de carrer (amb espectacles de màgia) i he donat conferències i he participat en moltes trobades, taules rodones, jornades culturals... en defensa del català a les escoles de la Franja, sobre literatura, etc. En l’àmbit estrictament professional he treballat com a docent i directora de projectes educatius en diferents centres (Tarragona, Casp, Saragossa), tant per a nens com per a adults. Actualment sóc cap d’estudis del CEIP La Estrella de Saragossa. Les meues publicacions recullen la multiplicitat d’interessos que tinc i, especialment, sobre la figura femenina com a protagonista. Algunes obres són: “La educación de las niñas en el marco de la educación aragonesa. Superación de obstáculos en la implantación de un modelo de educación para las mujeres”, ed. Gobierno de Aragón. “Aportaciones del psicoanálisis a la filosofía de la religión: la religión como ilusión y la crítica de Nietzche”, Anuario UNED 2003. “La palabra como experiencia poética”, obra col·lectiva inèdita. Grup de redacció del Pedrís de Bot (Tarragona). Col·laboració en les revistes “La Hierba” (Casp) “Delta” (Saragossa) “Temps de Franja” amb una columna sobre dones, “L’eixam” (Nonasp), “La Lluna en un Cove”, especial “Elles” i en el número 35 amb el relat "Un bitllet d'autobús". Col·laboració en el llibre col·lectiu de poesia “Roda la mola”; de narrativa “La vall de Zafan”. Premi Guillem Nicolau, 2010, del Govern d’Aragó, amb l’obra “Ressò en l’obscuritat”. Per a mi, cada dia és una oportunitat d’aprendre alguna cosa important, i millor en companyia.

Noemí Damont

2011-12-29T11:07:00.001+01:00

Em dic Noemí Damont Pujol (Mimí). Vaig néixer a Barcelona l’any 1973. Vaig cursar els estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona. M’agrada la literatura i també la música. Un dels meus autors preferits és en Pere Calders, però també m’agraden la Carson MacCullers i la Patricia Highsmith (“El talento de Mr. Ripley”). De sempre m’ha agradat llegir, i de mica en mica m’he aficionat a escriure. En part, escric per a recordar coses boniques, per a aclarir-me pensant, i, sobretot perquè m’agrada inventar històries. Estic apuntada a un taller d’escriptura on cada setmana hem de complir una consigna. És una manera de compartir el que escric amb altres persones aficionades i aprendre els uns dels altres i anar millorant. També he publicat escrits a la web amb el pseudònim Mimí. En "La Lluna en un Cove" (núm. 35) he publicat el relat "De tot cor".

Raül Landeras

2011-12-29T11:01:00.002+01:00

Raül Landeras Alfonso (Barcelona, 1974). Vaig créixer al barri del Poblenou durant un bon grapat d’anys: trenta-quatre, per a ser exactes. Créixer, doncs, en un sentit molt ampli de la paraula. Però, per aquelles coses de la vida, he acabat com a fill adoptiu de Vilanova i la Geltrú, sense descartar futures altres noves aventures en aquest sentit. Les males companyies em van portar a estudiar Història a la Universitat de Barcelona en una etapa fosca de la meva vida. Vaig acabar malament, llicenciat en l’especialitat d’Amèrica i Àfrica. He tractat de rehabilitar-me en diverses ocasions, val a dir que sense èxit. Pot dir-se que sóc un amic de les arts. Per exemple, un dels intents ha estat a través de la literatura. M’he anat enganxat al bo i pitjor que corre per les llibreries: des de Dan Brown a la literatura decimonònica d’aventures. Per a mi la literatura sempre ha consistit a tenir una bona història, uns bons personatges, i el ritme adequat i suficients dosis de misteri per a saber-la narrar. En "La Lluna en un Cove" he publicat en el número 35 el relat "Million Euros Hotel".

Teresa Duch

2011-12-29T10:53:00.003+01:00

Em dic Teresa Duch, vaig néixer a Vimbodí, a la Conca de Barberà el 1956 i actualment visc a Tarragona on treballo en una entitat bancària. No tinc lectures preferides perquè m’agrada llegir de tot, però sí que tinc un autor que m’apassiona, que és Jaume Cabré, i un altre de qui llegeixo tot el que escriu, que és Alessandro Baricco. Des de fa sis anys sóc alumna de l’Escola de Lletres de Tarragona. Allí he pogut desenvolupar la meva autèntica vocació que vaig aparcar fa vint-i-cinc anys per motius comuns a la majoria de mares de família. Escric relats basats en històries, personatges o anècdotes reals amanides amb el que jo en dic ‹salsa-ficció›. La meva feina és una font d’inspiració rica i variada. La motivació per a escriure és senzillament que representa una necessitat vital per a mi. Escriure em rebaixa l’ansietat, m’allibera dels neguits i m’estimula els sentits per a posar-los al servei de la inspiració. L’any 2010 vaig guanyar el 2n Premi del Concurs de Relats de Dones 8 de Març de Tarragona, amb el relat “Damunt meu, a la Normandia”, i també el 2n Premi de Prosa del IV Concurs Literari i Artístic 21 d’Abril de l’Aldea, amb el relat “Aigua”. Amb el col·lectiu mots.en.cru, companys de l’Escola, hem publicat el recull “Relats Express” a la Tardor Literària de Tarragona de l’any 2010, i “Sopars de duro” a la Tardor Literària de 2011. En "La Lluna en un Cove" (núm. 35) he publicat el relat "Amable".

Xuan Porta

2011-12-29T10:48:00.001+01:00

Xuan Porta (Llugás), (Xixón, Astúries, 1971). Biólogu y auxiliar de biblioteques. Dirixó la revista cultural “El Canciu’l Cuélebre”. Tien espublizaos artículos en prensa y revistes asturianes como “La Nueva España” y “N’Ast”, y poemes nes revistes “Lletres Asturianes”, “Lletres Llitera-riu”, “Suplementos del Norte”, “Sietestrellu”, “Micromania” y “Lliteratura”. En 1997 espubliza con Mª Xesús Llope la compilación “Xuegos infantiles p’anguañu”, editada pol Conseyu de la Mocedá de Xixón, y “Llagares de sidra natural de Nava y Villaviciosa” en collaboración con G. Palomo y R. Vallina, editáu por El Duernu. Esti mesmu añu, el so primer poemariu “Xirúa” ye premiáu col VI Premiu Elvira Castañón, y espublizáu pola Editora del Norte. Préstame escribir pa sentir afitada y esplorar les llendes de la espresión de les mios idegues y camientos en llingua asturiana y apurrir daqué a la lliteratura fecha nesa llingua qu’inda nun ye oficial.
En "La Lluna en un Cove" ha publicat: "Peles caleyes revueltes de Colombia" en el número 35.

Busquem col·laboradors literaris

2011-12-19T06:38:00.001+01:00

La Lluna en un Cove · Relats en Català: Busquem col·laboradors literaris. Si vols publicar els teus relats en paper, dins de "La Lluna en un Cove", consulta les bases en l'apartat "Enviar relats per a selecció". Amb 34 números editats, més de 300 autors diferents ja han publicat en "La Lluna en un Cove".

Bones Festes

2011-12-19T06:31:00.004+01:00

"La Lluna en un Cove · Relats en Català"
us desitja unes
¡Bones Festes!

Número 34 de La Lluna en un Cove · Relats en Català

2011-12-08T16:44:00.003+01:00

Número 34 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Francesc Alapont, Albert Rigola, Joan Tudela, Juli Vert, Àngels Mas, Elies Villalonga, Manel Figuera, Jordi Llavoré, i Magalí Malagelada

Amb la traducció d'un relat de:
Aleksandr A. Bogdànov

La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 34
124 pàgines

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

El número 34 de La Lluna en un Cove

2011-12-08T16:42:00.003+01:00

La festa de la Immortalitat, d’Aleksandr A. Bogdànov (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

2011-12-08T16:25:00.003+01:00

La festa de la Immortalitat, d’Aleksandr A. Bogdànov. Tanquem el número amb aquesta interessant peça de ciència-ficció, escrita l’any 1914, i traduïda ara al català en exclusiva, com sempre, per a “La Lluna en un Cove”. La ciència finalment ha descobert la manera de fer que l’home esdevingui immortal. Amb els avenços tècnics i la saviesa acumulada, la Terra s’ha transformat en un verger paradisíac, amenaçat, però, per una única cosa: la superpoblació; ningú no mor i els habitants del planeta van augmentant en nombre de manera exponencial. Per a evitar el desastre, s’han hagut d’establir unes lleis especials, que alguns, però, no acaben d’acceptar. Mentrestant, el genial Fride, l’inventor de la immunitat fisiològica que ha fet possible la immortalitat humana, després de mil anys d’existència comença a plantejar-se alguns dubtes que acabaran portant-lo a una situació límit. “La festa de la Immortalitat” és un claríssim exemple d’un relat que explota el gènere de ciència-ficció al més pur estil clàssic: apareix un avanç cientificotècnic que acaba generant uns problemes ètics, morals o pràctics per a la humanitat; el conflicte i les tensions generades obliga els personatges a prendre partit. Aquest relat resulta també interessant si el contrapesem amb la darrera traducció que vam publicar en aquesta revista (núm. 33): “El brindis”, de Kuprín. Si en aquell relat, la visió futurista resultava una utopia feliç sense ombres, en el relat de Bogdànov hi ha, en canvi, quelcom que enfosqueix la base del meravellós món futur presentat. Allò que d’entrada es presenta com a bo per a l’home, amaga rere ell una sèrie de paradoxes irresolubles, que són creadores de conflicte. Un conflicte que Fride, el protagonista del relat, haurà d’encarar a la seva manera.

La festa de la Immortalitat, d’Aleksandr A. Bogdànov, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

L’accident, d’Àngels Mas (dins del número 34 de La Lluna en un Cove)

2011-12-08T16:23:00.003+01:00

L’accident, d’Àngels Mas. Aquest és un altre d’aquells contes breus dels quals no convé parlar massa abans d’hora; s’ha de llegir. El títol no enganya: en efecte, hi ha hagut un accident, i algú ha mort. «Avisar la família, signar informes, funerària, assegurances...» Gestions que cal fer, imprescindibles. ¿I després?

L’accident, d’Àngels Mas, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Connexions, de Magalí Malagelada (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

2011-12-08T16:17:00.005+01:00

Connexions, de Magalí Malagelada. La Purnima ha parit sola, gairebé de fosc, al carrer, com ho havia fet les altres vegades. Acaba de donar a llum un nen i ja ho han parlat amb en Sunil, el seu home: aquest fill el donaran a les monges dels saris blancs i blaus. Elles se’n faran càrrec, el cuidaran, li buscaran uns altres pares.

Connexions, de Magalí Malagelada, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Malignum Castrum, de Manel Figuera (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

2011-12-08T16:15:00.003+01:00

Malignum Castrum, de Manel Figuera. Un indret perdut enmig de les muntanyes. A causa d’unes esllavissades, queden al descobert unes tombes antigues pertanyents a una antiga necròpoli. Un equip d’arqueòlegs acudeix per a investigar la troballa i redactar un informe, però, quan hi arribin, trobaran allà alguna cosa més que no s’esperaven... Cadascun dels quatre protagonistes d’aquesta història dóna la seva pròpia versió dels fets estranys que viuran allà dalt a la muntanya, uns fets que els posaran al límit i que els portaran a qüestionar-se moltes coses sobre la vida i sobre la mort. Al mateix temps, els testimonis donats pels personatges ens deixaran entrellucar les seves pròpies històries personals, carregades de petites o grans tragèdies.

Malignum Castrum, de Manel Figuera, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Set, d’Elies Villalonga (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

2011-12-08T16:11:00.005+01:00

Set, d’Elies Villalonga. S’ha produït un crim, i el protagonista d’aquest curt però espaordidor relat té set de venjança. Curiosament, el mot ‹set› significa també un número, i no un número qualsevol; un número màgic, en molts sentits. Ambientat en els suburbis de Buenos Aires, aquest conte ens narra, o, més aviat, ens suggereix, l’atzarosa vida del protagonista, el setè fill d’una família. I no diem res més. Només això: empasseu-vos-el tot d’un glop, el relat, però amb compte...

Set, d'Elies Villalonga, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Una nit de sàbat ben feréstega, de Jordi Llavoré (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

2011-12-08T16:06:00.002+01:00

Una nit de sàbat ben feréstega, de Jordi Llavoré. Sota l’aparença d’una vella rondalla s’amaga una terrorífica història plena d’ànimes damnades, de pactes obscurs, i d’abominables rituals. No us deixeu engalipar per les primeres pàgines d’aquest conte, i, sobretot, prepareu-vos per a esquivar els esquitxos de sang que us saltaran des d’alguns paràgrafs, mentre el Maligne, des de l’ombra, riu i es prepara per a fer la seva pròpia collita...

Una nit de sàbat ben feréstega, de Jordi Llavoré, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Home busca dona, de Juli Vert (dins del número 34 de La Lluna en un Cove)

2011-12-08T16:03:00.002+01:00

Home busca dona, de Juli Vert. Mireu per on, resulta que l’amic Juli Vert també té el seu coret, i, sensible com és, i necessitat d’estima i de compenetració amb una parella estable, ha redactat aquest emotiu text per a mirar de trobar la seva mitja taronja. Estimades dones: vosaltres que sou tan piadoses i tan sensibles en temes d’amor, no deixeu de llegir aquesta sincera, sobretot sincera, sol·licitud d’afecte d’un home que necessita urgentment algú que l’estimi i vulgui començar amb ell una nova vida en parella. I no feu cas dels petits defectes que ell mateix confessa obertament; estem del tot convençuts que les seves virtuts superen amb escreix les seves tares. I aquelles que vulgueu contactar amb Juli Vert per a respondre a les seves sol·licituds amoroses, podeu dirigir-vos a la redacció de “La Lluna en un Cove”. Seguint les indicacions de l’interessat, us proporcionarem la manera de posar-vos en comunicació directa amb ell.

Home busca dona, de Juli Vert, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Prodigis televisius, de Joan Tudela (dins del número 34 de La Lluna en un Cove)

2011-12-08T15:59:00.003+01:00

Prodigis televisius, de Joan Tudela. De nou, tenim el gust i el plaer de gaudir de les enginyoses ocurrències d’aquest escriptor que ja ha col·laborat anteriorment en la nostra revista. En aquesta ocasió, Joan Tudela ens convida a riure’ns de les misèries televisives a les quals ens podem veure exposats en la nostra qualitat de pobres teleespectadors indefensos... Quatre breus peces conformen aquest recull: “Innocentada”, “¡La bossa o la vida!”, “Mort en directe”, i “Català universal”.

Prodigis televisius, de Joan Tudela, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Un dia, d'albert Rigola (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

2011-12-08T15:56:00.003+01:00

Un dia, d’Albert Rigola. En la gran ciutat on viu el protagonista d’aquesta curiosa narració tot queda determinat pel rellotge, escrupolosament cronometrat: cada moviment, cada anada i cada vinguda, i finsitot els pensaments es mouen al compàs lent i monòton de les busques fatídiques. La vida resulta mecànica, grisa, avorrida, sense gust. La feina és insuportable, els companys són insuportables, i tot queda cenyit dins d’una estretor incòmoda i angoixant. Però, un dia...

Un dia, d'Albert Rigola, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Exàmens, de Francesc Alapont (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

2011-12-08T15:49:00.005+01:00

Exàmens, de Francesc Alapont. Un entranyable relat senzill però emotiu. Com sempre que ha col·laborat amb nosaltres, Francesc Alapont ens regala una prosa planera però efectiva, amb un sentit de l’humor amable i sa. La Companyia d’Operacions Especials Furta Exàmens (la COEFE) es prepara per a una nova intervenció nocturna. Els sis membres del comando configuren una unitat d’elit que executa les seves missions amb una perfecció i una eficàcia impressionants. Però en una ocasió, alguna cosa falla i el comando es veu en un destret d’on l’escapatòria no serà cosa fàcil.

Exàmens, de Francesc Alapont, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Aleksandr A. Bogdànov

2011-12-08T15:46:00.004+01:00

Aleksandr Aleksàndrovitx Bogdànov (?, 1873 - Moscou, 1928). El seu vertader cognom era Malinóvskii. Filòsof i economista rus. De filiació marxista, va desenvolupar un sistema propi anomenat ‹empiriomonisme›. Va substituir la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat; quant a la idea de la revolució, preferia projectar una constant elevació de la cultura proletària. Obres: “L’empiriomonisme”, i “Tektológuiia”, entre d’altres. En "La Lluna en un Cove" (núm. 34) hem publicat el relat "La festa de la Immortalitat" d'Aleksandr Aleksàndrovitx Bogdànov.

Àngels Mas

2011-12-08T15:43:00.004+01:00

Àngels Mas (Barcelona, 1955). Acaba la carrera de Magisteri especialista en Educació Infantil l’any 1980. Ha treballat al CEIP Antoni Tàpies de Sant Boi de Llobregat fins a la seva jubilació. Ha publicat un llibre i diversos articles relacionats amb la pedagogia, a les revistes “Perspectiva escolar” i “Cuadernos de pedagogía”. Ara s’està iniciant en el món del relat curt. Li agrada llegir novel·les històriques, biografies, temes de pedagogia, psicologia i medicina holística. En "La Lluna en un Cove" (núm. 34) ha publicat el relat "L'accident".

Manel Figuera

2011-12-08T15:35:00.003+01:00

Manel Figuera (Barcelona, 1957) és professor de primària, professor de català per a adults i corrector de textos. Des del 1982 resideix a Bellver de Cerdanya. Ha treballat al Col·legi Vedruna de Puigcerdà del 1983 al 1990. Aquest mateix any entra com a assessor lingüístic al Consell Comarcal de la Cerdanya i el 1992 és contractat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, empresa on es troba actualment. Del 1999 al 2007 ha estat regidor a l’ajuntament del seu poble. Els anys 1989 i 1990 obté els primers premis, encara que la vocació per escriure se li desperta més aviat tard. El 1993, amb tres autores més, publica un recull de poemes. Des d’aleshores ha escrit poesia i novel·la, tot i que ha estat la narrativa breu el gènere literari que més ha conreat i el que li ha aportat més guardons, entre els quals el Roser de Plata al Premi Vila de Puigcerdà 2004 i el Premi Pirineu de les Homilies d’Organyà 2006. Alpinista i excursionista infatigable, pel que més se’l coneix és possiblement per les guies d’excursions, una de les quals, “La Cerdanya, rutes i passejades”, ha estat editada cinc vegades. La comarca on viu i el Principat d’Andorra són els territoris pirinencs d’on més ha escrit. Col·labora en revistes com “Vèrtex” i “El Mundo de los Pirineos”, ha participat en els programes “De Vacances” de TV3 i “Temps d’Aventura” del C33, així com en diversos reportatges de TV Andorra, i ha revisat els mapes de l’Editorial Alpina de la Cerdanya i d’Andorra. És soci de l’AELC. En "La Lluna en un Cove" (núm. 34) ha publicat el relat "Malignum Castrum".

Jordi Llavoré

2011-12-08T15:32:00.002+01:00

Jordi Llavoré (Sant Boi de Llobregat, 1981). Llicenciat en Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (ambdues per la UB), màster en Edició per Editrain i la Universitat d’Alcalà de Henares. Va cursar el Diploma d’Estudis Avançats a la UNED dins del programa “La literatura española en relación con las literaturas europeas”. Actualment està realitzant la tesi doctoral a la UAB sobre el mite dels vampirs. Interessat des de sempre en la literatura fantàstica, negra i de terror, i en el cinema negre i de por. És un fervent enamorat de Lovecraft, Bloch, Calders, King, Matheson i un llarg etcètera... Tot i que a la seva biblioteca també hi té lloc per a altres escriptors fantàstics que no practiquen el gènere: Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Espriu... Ha escrit relats de terror i fantàstic per a diferents publicacions en paper i en format digital, tant en català com en castellà. Escriu sobre les distorsions de la realitat i els monstres, per a sobreviure millor en l’irreal i monstruós món actual. En "La Lluna en un Cove" (núm. 34) ha publicat el relat "Una nit de sàbat ben ferèstega".

Juli Vert

2011-12-08T15:30:00.003+01:00

Juli Vert. En “La Lluna en un Cove” ha publicat anteriorment: “Instruccions per a introduir un elefant dins d’una ampolla”, “Cridar el mal temps”, “La prova definitiva que els americans no han anat a la lluna”, “La reserva”, i “Els follets que viuen sota els cotxes aparcats”. Es va encarregar també dels guions dels còmics que aquesta revista va publicar durant una temporada. Ara que semblava que ja ens havíem lliurat d’ell, resulta que no: que torna amb més mala llet, després d’aquest llarg silenci creatiu. Sobre el relat “Home busca dona” que publiquem en el número 34, diu que la seva intenció era ‹caricaturitzar› el gènere masculí presentant-lo tal com és. D’altra banda, és el creador de la marca comercial “Juli Vert Magic System”, que no sabem exactament per a què és ni quina finalitat persegueix com a marca comercial. Ell ho deu saber.

Albert Rigola

2011-12-08T15:26:00.004+01:00

Sóc Albert Rigola. Vaig néixer a Barcelona l’any setanta. De professió, arquitecte tècnic, fet que, evidentment, no té res a veure amb la narració. No tinc interessos literaris massa concrets ni focalitzats; en realitat, sóc un lector força compulsiu. Potser tinc tendència a la novel·la històrica, però tampoc menyspreo la ciència-ficció, els contes o els llibres de divulgació. Fins i tot, els llibres juvenils em fan gaudir. Posats a destacar, pel que fa als relats breus, el meu preferit és en Quim Monzó. De tota manera, al llarg dels anys he llegit tot el que m’ha passat per les mans, actitud que, pel que he sentit a dir, no és massa infreqüent. He participat en més d’un concurs però mai no he guanyat cap premi important. M’han publicat un relat en un diari i en diversos reculls de contes. Qui tingui prou paciència em podrà trobar en cinc o sis d’aquests reculls. Finalment, només esmentar que escric de la mateixa manera que llegeixo, com una mena de necessitat. Si llegir serveix per a agafar el món i ficar-lo dins un mateix, escriure és una manera de treure el que es porta dins i, a crits, demana sortir. Potser, tot plegat, és una mena d’‹abans d’entrar deixeu sortir›. He publicat a "La Lluna en un Cove" (núm. 34): "Un dia".

¿Vols publicar els teus relats en La Lluna en un Cove?

2011-11-28T13:29:00.002+01:00

Busquem col·laboradors literaris. Si vols publicar els teus relats en paper, dins de "La Lluna en un Cove", consulta les bases en l'apartat "Enviar relats per a selecció". Amb 33 números editats, més de 300 autors diferents ja han publicat en "La Lluna en un Cove". Si encara no saps com és aquesta publicació, navega per aquesta web per a descobrir-la.

El nou número de La Lluna en un Cove: el 33

2011-11-06T12:57:00.001+01:00

El número 33 de La Lluna en un Cove

2011-11-06T12:50:00.003+01:00

Número 33 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

J.M Vidal-Illanes, Lula, Anna M. Villalonga, Tomàs Bosch, Rafel Marco, J. M. Rovira, Jon López de Viñaspre

Amb la traducció d'un relat de:
Aleksandr I. Kuprín

I l'article "El comte Arnau"
d'Emili Gil

La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 33
124 pàgines

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

Kantuta, Jon López de Viñaspre (dins del núm. 33 de La Lluna en un Cove)

2011-11-06T12:01:00.004+01:00

El Jon López de Viñaspre ens regala el seu molt notable relat titulat Kantuka, un conte on se’ns parla de literatura, de llibres, d’obsessions, de necessitats vitals i espirituals, d’obeir la pròpia veu interior... Kantuta és el nom d’una jove boliviana que descobreix la fascinació per la lletra impresa, per les històries, per les reflexions, per tot allò que de meravellós i genial s’amaga rere d’ella. Però... els altres no entenen la seva obsessió per consumir llibres; la veuen com un petit monstre, com algú poc de fiar... En un moment determinat, Kantuta s’adona que ella mateixa ha perdut el control, que la seva passió per la lectura s’ha convertit en un vici que la consumeix... En un sentit ampli, l’autor usa aquest relat per a manifestar-nos la seva pròpia fascinació i l’amor per la literatura. Un amor, això sí, que pot esdevenir perillós, com en el cas de Kantuta... Amb un llenguatge elaborat i una expressivitat rica i plena de matisos, amb poc d’esforç aquest relat penetrarà en el cor del lector que sàpia, és clar, obrir-se a ell.

Kantuta, de Jon López, forma part del número 33 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Cent, dos-cents, tres-cents, Tomàs Bosch (dins del núm. 33 de La Lluna en un Cove)

2011-11-06T11:56:00.003+01:00

Tomàs Bosch, ens envia des de ses Illes un magnífic relat breu, del qual no convé parlar massa abans de la seva lectura, per por d’espatllar l’efecte de bombolla de sabó que esclata al final del conte. Es tracta de: Cent, dos-cents, tres-cents. Només us direm que la cosa va d’adulteris... i de murris. ¡No us el perdeu!

Cent, dos-cents, tres-cents, de Tomàs Bosch, forma part del número 33 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

El brindis, Aleksandr I. Kuprín (dins del núm. 33 de La Lluna en un Cove)

2011-11-06T11:41:00.002+01:00

En el número 29 d’aquesta revista vam publicar una traducció d’A. I. Kuprín: “Flors de tardor”. Ara, del mateix autor, publiquem un altre relat ben diferent: El brindis. Si el primer, amb un to intimista, intentava reflectir els sentiments i les emocions (ho anomenarem ‹registre micro›) d’una parella d’enamorats que es torna a trobar després d’uns anys d’haver-se separat, el relat que publiquem ara ens presenta unes motivacions i unes intencionalitats del tot diferents, i on s’utilitza a més a més un registre ‹macro›: el punt de vista se situa a dalt de tot, allà on la humanitat es pot observar en conjunt. En “El brindis” se’ns planteja la realització d’un somni utòpic, en aquest cas la instauració d’un règim anarquista mundial. Fixem-nos bé en la data de redacció del relat: 1905, moment en el qual aquest moviment ideològic i revolucionari vivia moments d’expansió. La instauració d’aquest règim, sumat al conseqüent desenvolupament tecnològic i científic, han permès que la humanitat es situï en el moment de la seva màxima esplendor. Un grup d’homes i dones, adonant-se i prenent consciència del llarg i dolorós camí que ha calgut recórrer per a abastar aqueixa fita, decideix brindar en honor de tots aquells que ho han fet possible. Tanmateix, sembla que la instauració d’aquest món utòpic no acabarà de satisfer del tot alguns cors nobles, que prefiririen, més que no pas homenatjar-la, viure en primera persona l’heroïcitat dels temps antics. Perfecció enfront d’heroisme; aquest és el dilema que, bàsicament, planteja el relat. D’altra banda, és també interessant, o si més no curiós, observar els elements de ciència-ficció que l’autor introdueix en la seva història, els quals elements són els que permeten a la humanitat aconseguir el seu màxim de desenvolupament i de benestar al qual fèiem referència. En base, hi ha la construcció d’una gran bobina terrestre (¡ni més ni menys!) per a l’obtenció d’una suposada font d’energia neta, barata i inesgotable (la font d’energia ideal) generada a partir de la força electromagnètica que aquesta bobina s’encarregaria de canalitzar. Veiem, per tant, que la preocupació sobre models energètics en el món industrialitzat arranca de lluny.

El brindis, d'Aleksandr I. Kuprín, forma part del número 33 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

L'illa evanescent, Rafel Marco (dins del núm. 33 de La Lluna en un Cove)

2011-11-06T11:37:00.003+01:00

El relat "L'illa evanescent", ambientat en una població marinera, narra la tràgica desaparició sobtada de Rafael el Gegant. Les despulles de la seva preada embarcació, la Teresa, són trobades un malastruc dissabte a la nit, i totes les embarcacions de la badia inicien la recerca del cos amb vida o sense del vell mariner...

L'illa evanescent, de Rafel Marco, forma part del número 33 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

La meva màquina del temps, Josep M. Rovira (dins del núm. 33 de La Lluna en un Cove)

2011-11-06T11:33:00.006+01:00

Josep M. Rovira s’estrena en la nostra revista amb una relat entranyable que parla sobre el record: La (meva) màquina del temps. I en el títol apareix la paraula ‹meva› perquè, segons sembla, i tal com diu una de les protagonistes del relat, cadascú té la seva pròpia ‹màquina›, i ha de buscar-la...

La meva màquina del temps, de J. M. Rovira, forma part del número 33 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

El comte Arnau: foc infernal, monges libidinoses, ànimes damnades (article, dins del número 33 de La Lluna en un Cove)

2011-11-06T11:26:00.004+01:00

L’Emili Gil, col·laborador habitual de “La Lluna en un Cove”, enviava ara fa uns dies una nota breu a la redacció d’aquesta revista, que reproduïm a continuació perquè serveixi com a introducció de l’article que hem inclòs aquest mes. Heus ací: «Després d’uns quants mesos, he aconseguit sintetitzar bona part de tota la informacio i documentació sobre El comte Arnau. Ha estat un tema ardu, han quedat força coses al calaix, però, a l’igual que em passà amb Jules Verne, la recerca es faria interminable. Penso que, almenys, el lector podrà tenir una idea sobre el mite del comte Arnau. Es dóna la casualitat que al Teatre Nacional de Catalunya estan representant, o ho faran properament, la versió de Maragall sobre el comte Arnau. En fi, espero que us agradi l’article: parla de tots nosaltres i de les injustícies socials que continuen cavalcant en aquest món de desgavell.»

L'article "El comte Arnau: foc infernal, monges libidinoses, ànimes damnades", d'Emili Gil, forma part del número 33 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Mirades, Anna M. Villalonga (dins del núm. 33 de La Lluna en un Cove)

2011-11-06T11:23:00.004+01:00

Mirades, d’Anna M. Villalonga, és una narració que ens fa veure el que passa en un petit «retall, una rèplica reduïda de la gran ciutat», a través dels ulls d’un observador privilegiat. Arriben els nens que surten d’escola, berenen amb les mares; passa la vella que dóna menjar als ocells; fan els jardiners la seva feina, i discuteixen els homes jubilats sobre futbol i sobre altres coses de les d’ells... Tot, però, no és tan bucòlic com d’antuvi podria semblar... Hi ha gent solitària, trista, grisa, que habita també el jardí.

Mirades, d'Anna M. Villalonga, forma part del número 33 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Intitulat, Lula (dins del núm. 33 de La Lluna en un Cove)

2011-11-06T11:07:00.003+01:00

Intitulat, de Lula, és un breu però intens relat d’humor que pren forma d’un sketch ambientat en la seu d’una prestigiosa editorial. Una petita peça, per tant, que parla sobre la literatura, i, en extensió, sobre l’art en general. Qui vulgui pot trobar de rerefons una crítica sarcàstica contra tots aquells aprofitats que, fomentant interessadament una indefinició o desdibuixament del concepte ‹art›, intenten fer-se passar per creadors de no se sap ben bé què. Però, per descomptat, que cadascú faci la seva pròpia lectura.

Intitulat, de de Lula, forma part del número 33 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Tren equivocat, J. M. Vidal-Illanes (dins del núm. 33 de La Lluna en un Cove)

2011-11-06T11:01:00.006+01:00

De vegades, les metàfores de la vida de sobte, quan menys ho esperem, abandonen el seu sentit merament figurat i es literalitzen en situacions concretes, sens dubte per a evidenciar-nos, directament a nosaltres, usant-nos de fet com a objectes passius, tot el seu significat real, tota la càrrega semàntica que amaguen rere els pocs mots que conformem l’expressió lingüística que s’escaigui en aquell moment. Justament això li passa al protagonista d’aquest relat, el qual es veu immers de sobte en una espiral d’esdeveniments que somourà la seva ànima i traurà de lloc aquelles coses del passat que semblaven enterrades o si més no deixades de banda. I vosaltres, ¿heu tingut mai la sensació d’haver agafat algun cop un tren equivocat?

Tren equivocat, de de J.M. Vidal-Illanes, forma part del número 33 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Jon López de Viñaspre

2011-11-06T09:58:00.004+01:00

Em dic Jon López de Viñaspre, vaig néixer a Bilbao l’any 1970 i vaig cursar estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona. I aquí teniu algunes dades literàries: Publicació de la novel·la “Les flors de Matmata” (Pagès Editors), finalista del Joaquim Ruyra de Narrativa 2006, dins la 42a edició dels Premis Recull. Primer premi del XXII Premi Vila de Begur de Narrativa Curta, amb el relat “Sant Antoni del Porquet” (publicat per l’editorial CCG Edicions). Primer premi del IV Concurs de Narració Curta de Riudellots de la Selva, amb el relat “Retrat de dona amb mixet i perico”. Primer premi del XIV Concurs Literari Sant Jordi de Llagostera 2009, amb el relat “L’increïble home bala”. Primer premi dels XXX Premis Literaris Sant Jordi Sarrià de Ter 2010 (amb el recull “Germans”, format per dos relats: “Els Johnson” i “El clan dels Benasperi”). Segon premi al XIV Concurs Literari Sant Jordi de Llagostera 2009, amb el relat “La vida insòlita del Capità Treviso”. Segon premi del 14è Premi de Narrativa Curta Ateneu Domingo Fins 2010, amb el relat “La inoblidable Nur”. Primer premi del XXIII Concurs Literari Premis Sant Gregori 2010, amb el relat “Balada del tirolès atípic”. Novel·la titulada “El hijo de Mamá Dana”, de publicació imminent per part de l’editorial veneçolana El perro y la rana i distribució arreu del país. Editor de Lapislàtzuli Editorial, de creació recent que busca publicar joies literàries de qualsevol gènere, antics tresors oblidats o nous autors amagats o ignorats. Primera publicació: “Putes i consentits” (antologia poètica) + “Tasta’m” (34 poemes inèdits) d’Antonina Canyelles, extraordinària poeta mallorquina. Adjunt al director en l’organització del cicle de poesia anual “Veus Paral·leles”, que reuneix poetes catalans amb poetes d’altres indrets (bascos, asturians, gal·lesos, noruecs, amazigs…), organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i per l’Institut Ramon Llull. En "La Lluna en un Cove" (núm. 33) m'han publicat el relat "Kantuta".

Tomàs Bosch

2011-11-06T09:55:00.005+01:00

Tomàs Bosch (Manacor, 1978) és llicenciat en Biologia per la Universitat de les Illes Balears. El 2007 va rebre el Premi Vila de Teulada de Narrativa Breu pel llibre de relats “No subestimeu el poder dels karaokes”, publicat posteriorment per una editorial valenciana. Ha participat en el volum de contes “Mosaic de lletres”. En “La Lluna en un Cove” ha publicat anteriorment els relats “Un pern i tal” (núm. 4), “Abocats al món-infern” (núm. 5), “La culpa és del temps, que tot ho compon” (núm. 7), “Dormir al sofà” (núm. 12), “Cactus” (núm. 13), “Batecs” (núm. 14) “Cent, dos-cents, tres-cents” (núm. 33), i "Hores petites" (núm. 35)

Rafel Marco

2011-11-06T09:44:00.002+01:00

El meu nom és Rafel Marco i sóc nascut a Santa Pola fa ja gairebé quaranta anys (1972). Ara en fa vuit que visc a Vilafranca del Penedès. Vam ‹emigrar› per qüestions de treball, i per gust personal també, ¿per què no dir-ho? Sóc filòleg català i intento guanyar-me la vida fent de traductor i revisor, especialitzat en textos científics i, més en concret, en medicina. Traduir per a mi ha estat una activitat natural des de molt petit, com per a molta altra gent de la nostra generació, ja que les meves lectures —era un lector impenitent de petit— eren en castellà; i no vaig començar a llegir en català, i a tenir consciència que era una llengua de cultura, fins que tenia uns divuit anys. Ja fa temps que m’interessen molt més els clàssics que no pas les novetats editorials, però de tant en tant també faig un pensament i llegeixo Murakami, Sànchez-Pinyol i altres. El fet d’escriure és paral·lel al fenomen lector. Em recordo sempre omplint llibretes que després ma mare s’encarregava de llançar a les escombraries. I ja m’estava bé, perquè així ningú no llegiria aquells contes dolents. Ara començo a perdre la vergonya i em faria gràcia que altres persones me’ls critiquessin. En "La Lluna en un Cove" (núm. 33) m'han publicat el relat "L'illa evanescent".

Josep Maria Rovira

2011-11-06T09:40:00.003+01:00

Em dic Josep M. Rovira i Escardó, i vaig néixer l’any 1963 a Barcelona. Si bé sóc diplomat en magisteri, no he exercit mai aquest ofici. A l’octubre de 2009 vaig començar a escriure com a teràpia. La raó no va ser una altra que la fotuda crisi. Malgrat que sempre he estat un lector compulsiu, mai, mai no havia escrit res, llevat de la carta als Reis Mags. Tot i això, vaig començar una novel·la que, a dia d’avui, compta amb sis-centes pàgines. Donat que porto temps barallat-me amb el segon esborrany (per a mi, la part més feixuga d’escriure és la correcció o reescriptura), de tant en tant escric un relat curt com el que ara us envio per a esvair-me una mica de la feinada que representa polir una obra tan llarga. A “La Lluna en un cove” m'han publicat el relat "La meva màquina del temps" (núm. 33).

El nou número de "La Lluna en un Cove": núm. 32

2011-10-03T11:18:00.002+02:00

El nou número de "La Lluna en un Cove", Revista de Relats en Català. Feu clic en la imatge de portada per a obtenir més informació.

Jules Verne, Emili Gil i "La Lluna en un Cove"

2011-10-03T11:07:00.006+02:00

L'Emili Gil, col·laborador de "La Lluna en un Cove", ens envia aquesta fotografia presa al costat de la tomba de Jules Verne, al setembre de 2011, mostrant-nos la pàgina del número de la revista on apareix el seu article "Jules Verne: Cap a la Immortalitat i l'Eterna Joventut" (número 30 de "La Lluna en un Cove"). ¡Moltes gràcies!

Selecció de relats per a publicació en la revista

2011-09-24T09:42:00.004+02:00

¿Vols publicar els teus relats en "La Lluna en un Cove"? Tots els mesos fem selecció de relats per a publicació en la revista. ¿T'hi animes? Consulta les nostres bases i participa. Feu clic ací.

Us recomanem

2011-09-24T09:37:00.003+02:00

Us recomanem el nou llibre de Salvador Beltran: "El canal" (Editorial El Toll, 2011). Un apassionant viatge per tot l'Estat de Nova York, des del llac Erie fins al riu Hudson, a través del canal que uneix tots dos, passant per Buffalo, el riu Niàgara, Tonawanda, Lockport, Rochester, Cross Lake, Baldwinsville, el llac Oneida, Sylvan Beach... Més informació a la web oficial d'El Toll: www.eltoll.cat

Número 32 de La Lluna en un Cove

2011-09-24T09:30:00.004+02:00

Número 32 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Marta Nin, Joan Tudela, David Vilaseca, Magalí Malagelada, Pep Gómez, Lula, Marc Aureli Espinós, Carmen Julià

La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 32
118 pàgines
Format: 15 x 21 cm.

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

Portada del número 32 de La Lluna en un Cove

2011-09-24T09:27:00.002+02:00

Carmen Julià

2011-09-23T18:21:00.002+02:00

Carmen Julià (Mataró, 1965). Llicenciada en Filologia Catalana l’any 1988. Professora de Llengua i Literatura Catalana als Salesians de Mataró, des del 1989. Escriu el recull de contes “Set Paranoies” (1997), amb el qual queda finalista al Premi Pere Calders, i les novel·les “Mentre pugen els brioixos” (2000), “No hi ha meló sense taca” (2004) amb la qual obté el premi de narrativa Goleta i Bergantí del Masnou, i “No hi ha somnis impossibles”, publicada per l’editorial El Toll (2010). En “La Lluna en un Cove” ha col·laborat amb els relats “Depil-tot” (núm. 14), “Llimacs” (núm. 16, Especial Elles), “Una pèrdua guanyada” (núm. 20), “Nadal, iogurts i arbres” (núm. 23), i "Invisible" (núm. 32).

Magalí Malagelada

2011-09-23T18:19:00.005+02:00

Magalí Malagelada (Girona, 1967). Treballo d’advocada, i en aquesta feina em faig un bon tip d’escriure, tot i que el que escric no té res a veure amb el que veritablement m’agrada escriure. Em considero una lletraferida sense possibilitat —ni ganes— de reinserció. Llibres com “Anna Karènina” de Lleó Tolstoi o “Incerta glòria” de Joan Sales m’han fet viure moments inoblidables. M’agraden els contes infantils i juvenils (el que més, “Els últims gegants”, de François Place) i n’he escrit una bona colla. Alguns s’han publicat a l’Editorial Pedra de Toc: “Sóc en Pau” (2005), “Les paraulotes d’en Pau” (2008), “En Pau fa atletisme” (2009) i “En Pau juga a bàsquet” (2010). Recentment he rebut un accèssit al Premi de narrativa curta Sònia Ors de 2011, convocat pel Col·legi d’Advocats de Girona, pel relat “Vestit per a l’ocasió”. L’escriure, com el llegir, l’escoltar música, l’anar al teatre, pujar muntanyes, fer patchwork..., m’allibera, em fa viure. En el núm. 32 de “La Lluna en un Cove” he publicat el relat "L'un per l'altre", i en el núm. 34 "Connexions".

Pep Gómez

2011-09-23T18:16:00.003+02:00

Pep Gómez Arbona. Vaig néixer a Menorca, a la població d’Alaior, el 1960. Sóc llicenciat amb grau en Ciències Biològiques per la UAB; especialitat de Botànica, i actualment treballo a l’empresa privada. Vaig començar a escriure de veritat fa uns deu anys. Vaig publicar la primera part d’una trilogia “Honderos de la Menor. Libro I: Bàlash” (Ed. Grafema, 2007), novel·la històrica ambientada en la Menorca del segle III aC, i, posteriorment, el “Libro II: en la Menor y en la guerra” (Ed. Bubok.es, 2009). El tercer i definitiu volum roman estotjat en espera de decidir què fer-ne, així com les traduccions catalanes del dos primers volums. A l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès he cursat Iniciació a la Narrativa, Narrativa en Català i Novel·la I i II en català. L’any 2009 vaig rebre el I Premi Internacional de Relats Històrics, concedit pel Grup d’Història del Casal de Mataró, pel conte “El vell de la fona desfilada”, ambientat a l’època de la conquesta romana de Menorca. Va ser publicat a Fibrilejada, la revista del Grup. Així mateix, “La Lluna en un Cove”, al seu número de juliol de 2009, em va publicar el conte “L’escull de la ria”, un relat de rerefons fantàstic ambientat a la Galícia actual. Aquest relat va ser escollit un dels cinc finalistes al Premi Ictineu a la millor narració curta de ficció en català del 2009. Al 2011 també he arribat a ser finalista al Premi de Relats Breus Vila de Gràcia i a l’Illa de Menorca de Relats. Per aquest últim, el conte guardonat “El llaüt”, serà publicat aquest mateix 2011 per l’Ed. Menorca en un recull dels contes finalistes. Sóc col·laborador habitual de la revista “S’Ull de Sol”, publicació cultural d’àmbit insular menorquí, amb articles relacionats amb records de la meva infantesa a l’illa. També en “La Lluna en un Cove” he publicat el relat "El jardí de Na Gorda".

Lula

2011-09-23T18:14:00.005+02:00

Em dic Lluïsa Gutiérrez Castro (Lula) i vaig néixer a Barcelona el 1961, encara que tota la família és granadina. He viscut a L’Hospitalet de Llobregat, fins als 35 anys. Des de fa 15 anys sóc veïna de la vila de Molins de Rei, a la comarca del Baix Llobregat. Vaig llicenciar-me en Hispánicas per la Universitat Central de Barcelona, al 1984. Anys més tard vaig acabar els cursets de doctorat, i el treball d’investigació sobre el llenguatge publicitari. Des de 1990 tinc una feina que m’assegura el sou i em permet relacionar-me amb molta gent, perquè és de cara al públic. El meu temps d’oci l’ocupo llegint, escrivint i mirant pel·lícules (m’esforço que no siguin ianquis, però no sempre ho aconsegueixo). També m’agrada escoltar la ràdio i navegar per internet. M’agrada llegir novel·les, no importa el gènere, però amb qualitat literària. Fins ara, la literatura és l’únic que no m’ha decebut mai. I li sóc fidel. Podria esmentar molts autors que són del meu gust: espanyols com Torrente Ballester; catalans com Jaume Cabré; anglesos com Virginia Woolf; americans com Paul Auster... Sempre he tingut debilitat per l’escriptura i, un cop, al meu poble d’ara vaig guanyar un premi local del concurs de narracions Mercè Rodoreda, només per a dones. He participat en un blog literari que es diu “365 contes” amb 12 relats curts i, algun dia, els publicaran en format llibre, però no sé quan. Fa temps que guardo tot el que se m’ocorre, abans en llibretes, ara a una carpeta de documents de Word. En el número 32 de "La Lluna en un Cove" he publicat el relat "La vella i la bústia", i en el número 33 "Intitulat".

David Vilaseca

2011-09-23T18:11:00.002+02:00

David Vilaseca Basco (Sant Quirze de Besora, 1973). Artesà ebenista de professió i fervent excursionista i muntanyenc. És autor del llibre “Emili Juncadella. Aventures d’un burgès als Pirineus” (Cossetània, 2004) i redactor de la revista “El 855”. També ha publicat diversos articles en revistes especialitzades, com “Vèrtex”, “Muntanya” o “Monografies del Montseny”. L’any 2010 va guanyar el Premi de Periodisme de Muntanya i Aventura al Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló. Actualment està treballant en un llibre sobre el Bisaura i el seu paisatge natural. “La Lluna en un Cove”, en el seu núm. 32, inclou el relat "Quatre són dues cordades de dos", de David Vilaseca.

Marta Nin

2011-09-23T18:07:00.002+02:00

Marta Nin és filla del barri de Gràcia de Barcelona, on va néixer l’any 1971. Va estudiar a l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va especialitzar en anglès i rus aconseguint-ne el títol universitari l’any 1992. A banda de la formació lingüística, no només universitària, ha estudiat Història Medieval de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i ha fet un curs de periodisme religiós per a vaticanistes a la Pontifíca Universitat de la Santa Creu de Roma. Va començar a passar llargues temporades fora del país a partir dels dinou anys: a Anglaterra i Itàlia per estudis, i al pròxim orient, a Europa de l’est i a Rússia com a guia turística. Als vint-i-un anys es va traslladar a viure a Florència i, des d’aleshores, no ha tornat a viure mai més a Catalunya: del 1992 al 1996 a Florència, del 1996 al 1999 a l’illa de Malta, del 1999 al 2006 a Florència i a partir de l’estiu del 2006 a Roma, on viu ara amb el seu marit i els seus dos fills. Parla sis llengües i té passaport italià i espanyol. Ha treballat en l’ensenyament i també en l’àmbit bibliogràfic i editorial per a acabar dedicant-se al periodisme i a la narrativa. Com a periodista col·labora des de Roma amb diferents mitjans del país. També col·labora en esdeveniments de caire cultural i eclesial. Pel que fa a la narrativa ha publicat: “Una biblioteca particular”, relat publicat a “Cave canem. Revista de literatura”, 1996. “Cibernautes”, relat finalista al Concurs de contes curts de l’Alt Urgell, edició 2002 (publicat a la revista “Creatius”). “Due gocce di Marsala”, relat en llengua italiana finalista al Premio Letterario Pellegrino, edició 2003 presidida per Vincenzo Consolo. La traducció catalana ha estat publicada a la revista de relats “La Lluna en un Cove”, núm. 4 (2009). “Dones en camí”, recull de relats, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007. “El meu país”, relat publicat a la revista “La Lluna en un Cove” núm. 1 (2009). “Mujeres en camino”, traducció al castellà del recull “Dones en camí”, editorial Ciudad Nueva, octubre de 2009. “L’esclau”, relat publicat a l’agost del 2010 al blog “Una catalana a Roma”. “Un matí qualsevol”, relat publicat en el núm. 1615 (2 setembre 2010) de “Catalunya Cristiana”. En via de publicació a l’italià el recull “Dones en camí” i “El dol del lliri”, novel·la històrica inèdita. Actualment està escrivint alguns relats i documentant-se per a una nova novel·la històrica. En el número 32 de “La Lluna en un Cove” ha publicat "L'or i la porpra".

Invisible, Carmen Julià (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

2011-09-23T17:45:00.002+02:00

Invisible, de Carmen Julià. Un càstig desproporcionat provoca una situació gairebé traumàtica a una alumna de primària, que es sent cruelment apartada de la resta dels companys, els quals acaben ignorant-la. L’anècdota cala en l’esperit de la nena, que, anys més tard, tindrà l’oportunitat de venjar-se...

Invisible, de Carmen Julià, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Divuit de setembre de 2011, Benvolgut Eustaqui, Marc Aureli Espinós (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

2011-09-23T17:42:00.003+02:00

Es tracta d’un llarg correu electrònic escrit des de la desesperança més profunda. Alguna cosa ha passat amb l’Eustaqui, que no dóna senyals de vida des de ja fa temps. La seva amiga decideix escriure-li, malgrat que tingui la sensació que el correu no serà mai llegit pel destinatari. Una commovedora història sobre l’amistat (i potser sobre alguna cosa més), que inclou algunes reflexions sobre el tipus de relacions personals a través d’internet.

Divuit de setembre de 2011, Benvolgut Eustaqui, de Marc Aureli Espinós, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

L'un per l'altre, Magalí Malagelada (dins del número 32 de La Lluna en un Cove)

2011-09-23T17:40:00.003+02:00

En L’un per l’altre, de Magalí Malagelada, descobrirem la dura i trista vida de dos indigents borratxos units per una curiosa amistat. Un bon dia, un fet tràgic desencadena un seguit d’esdeveniments que separarà els dos amics i finsitot farà que s’enfrontin l’un contra l’altre. ¿És el final de l’amistat, o, per contra, és el moment del perdó i de la reconcialiació?

L'un per l'altre, de Magalí Malagelada, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

El jardí de Na Gorda, Pep Gómez (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

2011-09-23T17:36:00.004+02:00

El jardí de Na Gorda, de Pep Gómez, trasllada un vell mite dels relats fantàstics i de terror a l’època actual i als carrers de Barcelona. Una breu i trepidant narració, conduïda per la veu del propi protagonista, que resulta versemblant per l’espontaneïtat del seu discurs i de les seves expressions, ens portarà a un terrible punt final que, és clar, no desvetllarem ara. Deixant de banda l’element fantàstic, en el relat hi ha una clara contraposició entre dos tipus de personatges: els mitjanament ben establerts (representats pel protagonista de la història), i aquells que, amb menys opcions, es veuen obligats a formar part d’un sector humà sotmès a una certa marginalitat, i que habita d’una manera més o menys continuada en carrers, places i jardins... De cop i volta, però, en un moment determinat de la història, els papers d’uns i altres poden quedar intercanviats...

El jardí de Na Gorda, de Pep Gómez, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

La vella i la bústia, Lula (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

2011-09-23T17:33:00.002+02:00

La vella i la bústia, de Lula, és un d’aquells relats capaços d’arrancar un somriure finsitot a aquells lectors poc disposats a permetre-ho. L’enginyós títol ja ens deixa entreveure per a on aniran els trets: en efecte, en la història hi ha una vella (la protagonista) i una bústia, que habitualment està plena d’avisos del banc, de publicitat i de fullaraca inútil. Un bon dia, però, arriba una carta... D’algú que la vella no coneix...

La vella i la bústia, de Lula, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Quatre són dues cordades de dos, David Vilaseca (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

2011-09-23T17:30:00.003+02:00

Un relat que reuneix unes interessantíssimes reflexions sobre l’esport de risc (en concret sobre l’escalada), sobre l’esperit de superació, sobre l’amistat, sobre els estils de vida no convencionals, i, també, sobre la necessitat d’escapar d’una realitat que de vegades no és la que nosaltres voldríem...

Quatre són dues cordades de dos, de David Vilaseca, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Joc de contes, Joan Tudela (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

2011-09-23T17:27:00.001+02:00

Joc de contes, de Joan Tudela, és a parer nostre una reeixida i amena demostració d’enginy literari que combina el joc amb el llenguatge (sobretot amb les frases fetes i les locucions advervials pròpies de la nostra llengua) i la narrativa breu. Com diu el mateix autor: “Joc de contes” és un aplec de quatre narracions (“Sang i fetge”, “Tot un cas”, “Un tipus especial” i “Bar filosòfic”) en què la literatura esdevé un joc i el llenguatge juga amb el llenguatge.

Joc de contes, de Joan Tudela, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

L'or i la porpra, Marta Nin (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

2011-09-23T17:23:00.003+02:00

Un relat que ens transporta a la petita illa de Mothia, davant de les costes de la Sicília occidental, fent-nos retrocedir en el temps fins al segle IV a. C. La protagonista, una noia fenícia filla d’un artesà de l’illa, ens narrarà en primera persona la seva història d’amor amb un auriga grec molt especial. Emmarcada dins del context de les lluites entre siracusans grecs i cartaginesos, la història adquirirà tints tràgics quan l’illa de Mothia quedi al mig dels combats entre uns i altres. Però l’amor de la protagonista pel seu auriga grec persistirà, fort i inextingible... Un magnífic relat que ha exigit a l’autora un gran esforç de documentació passant llargues hores en diverses biblioteques de Roma, on actualment resideix.

L'or i la porpra, de Marta Nin, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Surt a la venda el nou número de La Lluna en un Cove

2011-09-08T06:51:00.003+02:00

Feu clic en la imatge de portada per a obtenir més informació sobre aquest nou número de La Lluna en un Cove, revista de Relats en Català.

La Lluna en un Cove engega una campanya de promoció per Catalunya Ràdio

2011-09-08T06:48:00.001+02:00

Comencen a emetre's per Catalunya Ràdio les falques promocionals de La Lluna en un Cove. Amb la intenció de continuar difonent el projecte literari de La Lluna en un Cove i de promocionar així els nous autors que han publicat amb nosaltres, hem preparat unes falques radiofòniques, que seran emeses per Catalunya Ràdio durant la primera quinzena de setembre. Estigueu atents perquè han quedat unes falques molt maques! En elles podreu escoltar el nostre lema preferit: "La Lluna en un Cove és un impossible de periodicitat mensual."

La Lluna en un Cove: 5000 amics al FaceBook

2011-09-08T06:43:00.002+02:00

Us informem que La Lluna en un Cove ja ha arribat al límit d'amics permès per FaceBook. En efecte: ja són 5000 les persones que ens han enllaçat en aquesta coneguda xarxa social. Ho sentim per aquells que voldríeu afegir-vos a la nostra llista de contactes al FB, però malauradament el sistema no ho permet. De tota manera, ja sabeu que podeu visitar periòdicament la nostra web oficial www.lallunaenuncove.cat per a mantenir-vos informats sobre el projecte literari de La Lluna en un Cove.

La Lluna en un Cove a la Setmana del llibre en Català

2011-08-31T10:36:00.003+02:00

La Lluna en un Cove serà present a la Setmana del Llibre en Català, dins del Quiosc de l'APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), del 9 al 18 de setembre de 2011. Vine a visitar-nos!

Selecció de material literari per a la revista

2011-08-18T09:40:00.002+02:00

Us recomanem

2011-08-17T16:14:00.002+02:00

Us recomanem el nou llibre del Ramon Monton: La revolució pendent.
Editorial El Toll: www.eltoll.cat

Portada del número 31 de La Lluna en un Cove

2011-08-17T12:03:00.003+02:00

Número 31 de La Lluna en un Cove

2011-08-17T11:58:00.002+02:00

Número 31 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Anna M. Villalonga
Xavier Comas
Xavier Diez
Alexandre Lloreda

I amb la traducció d'un relat de:
N. V. Gógol

I l'article d'Emili Gil
Sant Miquel del Fai:
Aiguabarreig primordial, regne de fades

La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 31
122 pàgines
Format: 15 x 21 cm.

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

Demo Número 31

2011-08-16T16:55:00.001+02:00

Ja us podeu descarregar un petit fragment del número 31 de La Lluna en un Cove (en PDF).

Feu clic en aquest enllaç i començarà la descàrrega (2 MB)

Nova secció

2011-08-16T16:25:00.001+02:00

Nova secció de passatemps en La Lluna en un Cove: els millors (i més literaris) mots encreuats i sopes de lletres. ¿Acceptes el repte?

Alexandre Lloreda

2011-08-16T16:23:00.001+02:00

Nascut a Sarrià (Barcelonès) el 1959. Sóc llicenciat en Geografia i Història i en l’actualitat tinc la meva pròpia empresa de rutes culturals, literàries i històriques. Sóc coautor del llibre “Descobrir el patrimoni arquitectònic contemporani de L’Hospitalet” (1992). Llegeixo una miqueta de tot: narrativa (Jesús Moncada m’apassiona, Arto Paasilinna, Henning Mankell, Josep Pla), assaig, poesia, ciència-ficció (Asimov), antropologia i història (Sánchez-Dragó, entre molts altres)... ¡Un tastaolletes, vaja! La meva gran passió és el meu fill de tres anys. A ell li dedico la narració "La recompensa" (publicada en el núm. 31 de La Lluna en un Cove).

Xavier Diez

2011-08-16T16:20:00.002+02:00

Xavier Diez (Barcelona, 1965) Historiador i escriptor. Autor de diversos llibres i articles acadèmics sobre pensament polític i història social, tot i que també s’ha dedicat a l’assaig sobre temàtiques variades. Fa de columnista a diversos mitjans i crítica literària a suplements literaris, a banda de portar un blog, “La bitàcola de Xavier Diez”, amb nombroses visites. Ha publicat una novel·la, “Geníssers” (El Cep i la Nansa, 2007) i té en preparació un recull de narracions. Ha publicat també tres poemaris i participat en diverses antologies. Ha publicat a “La Lluna en un Cove” els contes: “Sàhara” en el núm. 5; “Mor Genís Galera, l’inventor de l’arcavisor” en el núm. 11; “Arqueologia submarina” en el número 31.

Nikolai V. Gógol

2011-08-16T16:17:00.002+02:00

Nikolai Vasilièvitx Gógol (Bolshie Sorotxintsui, Ucraïna, 1809 - Moscou, 1852). Escriptor ucraïnès en llengua russa. Als dinou anys es va traslladar a Peterburg, on va conèixer Puixkin. El 1835 va abandonar la universitat per a dedicar-se a la literatura. Va publicar nombrosos reculls de relats, entre ells “Mirgorod”, que inclou “Taras Bulba” i “El vill” (publicat a “La Lluna en un Cove” núm. 31). És també autor de “Les ànimes mortes”, “El capot” (publicat a “La Lluna en un Cove” núm. 21), i comèdies com ara “El revisor”.

Xavier Comas

2011-08-16T16:15:00.002+02:00

Xavier Comas (Girona, 1974). Enginyer tècnic industrial, s’interessa per la bona literatura de Borges, Eco, Flaubert, Kafka, Joyce, Mann, Pynchon, Rodoreda, Shakespeare, Yourcenar... Els llibres que més li han agradat: “El vell i el mar”, de Hemingway; “1984”, d’Orwell, “Un món feliç”, de Huxley, entre altres. Sobre les motivacions que impulsen a escriure diu: «Es tracta de fer una foto fixa a les imatges, sons, i paraules que corren lliures per la ment. Tal vegada és una necessitat psicològica de controlar-los, i creure que posseint la foto, hom posseeix el bé.» El nadó és un relat de Xavier Comas publicat en el número 31 de La Lluna en un Cove.

Anna Maria Villalonga

2011-08-16T16:10:00.006+02:00

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959), llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica per la Universitat de Barcelona, és investigadora i professora del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat (Secció Literatura). Lectora impenitent, des de petita també es dedica a escriure. Ha publicat, a banda dels seus treballs acadèmics i d’investigació, diversos contes en revistes literàries i llibres de reculls. També fa crítica de cinema. En aquest àmbit, ha publicat una secció fixa, “Fora de cartellera”, a la revista en català “La Lluna en un Cove” i col·laboracions periòdiques en les publicacions culturals “D’un roig encès” i “Barcelona Review”. Pel que fa a la premsa, té una columna setmanal de cultura en el diari digital “CatalunyaPress”. Actualment, es dedica també a l’àmbit de l’estudi i la divulgació del gènere negre. Acaba de participar, en el marc dels cursos d’estiu de la UB, en les jornades sobre “Novel·la negra escrita per dones del nord i del sud d’Europa”. Edita tres blogs a internet: “El fil d’Ariadna” (temes literaris, poètics, lingüístics), “El racó de l’Anna” (cinema) i “A l’ombra del crim” (novel·la negra, intriga, terror)."Excés de feina", d'Anna M. Villalonga, ha estat publicat en el número 31 de La Lluna en un Cove. En el número 33: "Mirades". En el número 35: "Isabel".

Sant Miquel del Fai: aiguabarreig primordial, regne de fades, article d'Emili Gil (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

2011-08-16T16:05:00.002+02:00

El conjunt de l’espai natural que avui us incito a recórrer és profundament harmoniós i, ensems, kafkià o dantesc; és a dir: un poc caòtic i salvatge. L’estret replà del Fai és una capriciosa xarxa curulla de coves amb estalagmites, estalactites i filigranes pètries que es barregen amb llacs subterranis, fonts, degotalls i vegetacions singulars que brollen a través de les escletxes de les roques. En determinats llocs és difícil precisar on acaba la vida vegetal i on comença la mineral. És un bon escenari per a ambientar les històries de Chrétien de Troyes, per exemple, o també (¿per què no?) les de Tolkien. Diuen que per aquí passaren i deixaren escrits els seus noms a les pedres i als arbres, personatges tan singulars i diversos com ara Théophile Gautier, Lord Byron, el doctor Fleming i George Sand. És, certament, un paratge idoni per a les fades, goges, bruixes i encantades del Vallès Oriental.

Sant Miquel del Fai: aiguabarreig primordial, regne de fades, article d'Emili Gil, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir l'article sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

La recompensa, Alexandre Lloreda (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

2011-08-16T16:02:00.003+02:00

Original, sobretot per la manera en què s’explica la història: al lector només li arriben les paraules d’un únic personatge, quedant elidides les intervencions de la resta. Alguna cosa grossa ha passat, i el protagonista d’aquesta història té en el seu poder una informació que els altres volen aconseguir sigui com sigui. Però ell no estarà disposat a cedir tan fàcilment i resistirà amb tenacitat les amenaces dels seus antipàtics i malcarats visitants.

La recompensa, d'Alexandre Lloreda, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Arqueologia submarina, Xavier Diez (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

2011-08-16T16:00:00.002+02:00

Arqueologia submarina, de Xavier Diez, ens proposa una història carregada d’un fort simbolisme sobre la transcendència o intranscendència de la vida dels homes; usant una bella metàfora final, l’autor ens exposa la seva visió sobre l’existència humana, sobre el seu significat, i, de retruc, sobre les il·lusions frustrades, sobre les mediocritats dels éssers humans. La història arranca quan un grup d’amics adolescents fa una troballa sorprenent al fons del mar mentre bussegen a pulmó prop de la costa.

Arqueologia submarina, de Xavier Diez, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número