dimecres, 23 de gener de 2013

Vestit roig de dona, de David Ruz

Feia poc més de deu minuts que estava despert, boca amunt, atenent els batecs de l’excitació. L’escena era la típica del teatre de dissabte. El silenci només es trencava amb el goteig de la pica que acompanyava les agulles del rellotge de cucut. ~ De cua d’ull mirava les natges de la seva dona a mig cobrir pels llençols. Estava a l’espera de qualsevol insinuació que li justifiqués una actitud indecorosa. Al dormitori no hi passava res apassionant des de feia temps; tan sols el protocol·lari coit dels divendres nit, un monosil·làbic estossec del somier que pronosticava un abstinent cap de setmana. Per més ofrenes i sacrificis que oferís a les deïtats més subornables, el pam de distància que hi havia entre un i altre resultava sempre un abisme. -- El relat "Vestit roig de dona", de David Ruz, del qual us hem ofert un petit fragment, està inclòs dins del número 45 de "La Lluna en un Cove".